Publicat el 1 de setembre de 2012
Escletxa de llum
Per entre l’escletxa del núvol tímid,
obre els ulls el Sol.
És 1 de setembre,
avui fa anys vaig nèixer,
avui per primer cop vaig obrir els ulls.
Durant tots aquests anys, hi han hagut
moltes escletxes de llum…per on s’hi
han abocat estones d’enyorances,
absències, dies de desencert i moments de plenitud.
I continuo aquí, en aquesta terra que
m’ha vist crèixer, davant d’aquest sol
que m’ha escalfat, aprenent, creixent
despertant…sentint com cada dia,
s’obren petites escletxes de llum.
obre els ulls el Sol.
És 1 de setembre,
avui fa anys vaig nèixer,
avui per primer cop vaig obrir els ulls.
Durant tots aquests anys, hi han hagut
moltes escletxes de llum…per on s’hi
han abocat estones d’enyorances,
absències, dies de desencert i moments de plenitud.
I continuo aquí, en aquesta terra que
m’ha vist crèixer, davant d’aquest sol
que m’ha escalfat, aprenent, creixent
despertant…sentint com cada dia,
s’obren petites escletxes de llum.
Comparteix això:
Respon a Borja Cancel·la les respostes
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
Molt bonic