En el desert blau només sóm contempladors de la pobresa, contempladors de la petitesa. Uns descoratjats de la nostra demanda.
Com podem esdevenir contempladors del veritable MISTERI, el nostre, que ens fa grans i rics d’AMOR, que ens fa serens
davant del dubte i de la foscor?
Que el silenci i els grans silencis no segellin mai els llavis; cal comunicar sense trair; cal comunicar sense limitar ni encerclar.
En el silenci l’AMOR ve!
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!