Publicat el 18 d'abril de 2013
Compartint espais
Cerco en les paraules
la veu de la sinceritat,
en les teves mirades,
jo hi voldria veure
la plenitud que despren
el mar…
Cerco unes mans amigues
que comprenguin
els meus dies de desencís…
No pretenc exigir,
cerco compartir petites
porcions de temps
que se’ns presenten,
sentir-nos especials,
emplenar reciprocament,
espais….
la veu de la sinceritat,
en les teves mirades,
jo hi voldria veure
la plenitud que despren
el mar…
Cerco unes mans amigues
que comprenguin
els meus dies de desencís…
No pretenc exigir,
cerco compartir petites
porcions de temps
que se’ns presenten,
sentir-nos especials,
emplenar reciprocament,
espais….
Comparteix això:
Respon a Anònim Cancel·la les respostes
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
amigues
que comprenguin
els meus dies de
desencís…”
Per què només cerques el detall, enlloc de la teva existència?
El propi desencís, només?
Unes mans amigues, només? …
En ell i en elles rebotes talment com ho fas en un mirall que et reprotxa. Un mirall precari, perquè només és un mur.
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!