Cada nit un vers, i el tic tac de fons que conjuga les paraules, crema l’incens amb l’aroma de les hores buides… la cera de l’espelma ha encès la flama de la imaginació. No em venç la son, el desig és dens i es torna vers. Cada nit un vers, abans que les parpelles cedeixen a la son, abans que els mots deixen de fluir amb el pensament. Cada nit, el vers que templarà els teus ulls, i omplirà els teus llavis.