Publicat el 30 de març de 2013
El vent
T’he sentit arran de pell,
travessant espais,
trencant silencis,
allisant la sorra,
enlairant les ones,
el teu bufec inquiet,
apartant branques,
arrancant fulles.
Cap arbust queda intàcte
al teu pas.
Ets la rebelia de la tarda,
l’esglai que insistenment
colpeja amb força.
ni li dones treva a la nit
i encara ara, et puc sentir
travessant espais,
trencant silencis,
allisant la sorra,
enlairant les ones,
el teu bufec inquiet,
apartant branques,
arrancant fulles.
Cap arbust queda intàcte
al teu pas.
Ets la rebelia de la tarda,
l’esglai que insistenment
colpeja amb força.
I no cedeixes,
ni li dones treva a la nit
i encara ara, et puc sentir
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
ni li dones treva a la nit
i encara ara, et puc sentir” (synera)
Vent, per què no escrutes el seu i el meu cor?
Vent, per què no toques els seus i els meus pensaments?
Vent, per què permets que seguim instal.lats en uns ulls pobres i curts de vista, per què no te’n dus la biga que hi ha al nostre ull?
Vent, no seràs pas allò que es posa per tot i que s’anomena “JO”, oi?
Vent, per què en l’embriaguesa de la teva lluita no em descobreixes?
Vent, per què només m’impressiones?
Vent, per què no atures en mi, la teva mirada?
Vent, m’ets un “JO”, o m’ets un “TU”?
Vent, qui t’ha reclamat?
Vent, qui et busca?
Vent, tu ets el mitjà per comprendre qui sóc?…
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!