Publicat el 30 de novembre de 2011
camins solitaris
Camino per camins solitaris,
m’acompanya la gossa i l’alè
de la nit freda,
l’aroma del fum s’atança a la pell
i em retorna records d’infantesa.
El cel és tot il.luminat,
és difícil perdre’s entre tanta llum,
la sol.litud s’allunya de les nits
fredes de tardor, i els sons nocturs
compassen el nostre caminar.
L’escalfor de la llar, apaivaga la lleu
sensació de fred.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Reflexions per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent