Publicat el 7 de juny de 2011
Abstreure’s
No resulta fàcil abstreure’s
enmig del soroll, rostres
desconeguts passen davant
els teus ulls, no precises
interpretar, l’escenari és
ple d’actors amb papers
secundaris, i tu t’abstreus,
et perds en el teu món
d’idealismes, la cortina
invisible de la imaginació
ha apartat el soroll i juga a
inventar, rere la cortina,
on s’hi amaga el caos,
hi ha una calma que et
pertany i t’hi aferres,
pertany i t’hi aferres,
una mena de silenci que
traspassa el llindar i arriba
a l’interior dels pensaments.
traspassa el llindar i arriba
a l’interior dels pensaments.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Reflexions per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent