Amb els cinc sentits

Vaig imaginar que habitaves el meu
món i que aturaves el temps.
Vaig imaginar una cabana a la muntanya que ens
esperava a tots dos.  
Vaig imaginar que em descobries poc a poc al voltant
d’un foc, vam alçar la copa de vi mentre creuàvem mirades
de complicitat i perpetuàvem el moment .

Sabíem que no estàvem sols, la Lluna ens
guaitava, còmplice de la nostra història.
De matinada mentre encara lluïa el color de
la brasa, vaig imaginar que el temps s’havia
aturat per nosaltres i que era molt agradable
habitar en el món dels somnis.