Amb els cinc sentits

pensaments poètics

Mirall blau 2006

Mirall blau,
rostre d’argent en una
nit de lluna blanca,
t’he vist màgic quan
era
infant, llum en la foscor,
company en la solitud.
A prop tots aquests anys,
recolzant vida i mort,
la franja divisòria del
teu
blau et fa infinitament
llunyà, l’horitzó de mitja
tarda apropa l’oratge a les mans.
Mirall blau, rostre daurat
quan t’aixopluguen les estrelles,
capa de seda salvatge en la nit.

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de El MAR per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent