Saül Gordillo www.saul.cat
Bloc sense fulls
Estatut a la vista!
Què ens està passant? Les coses es van reconduint. Zapatero rep Ibarretxe a la Moncloa i no s’insulten sinó que desencallen temes. Talante ZP en estat pur. Al Palau de la Generalitat, Pasqual Maragall rep Artur Mas i fins i tot somriuen. Una hora de reunió (la cuina prèvia dels partits ha funcionat força), i surt el cap de l’oposició anunciant que això de l’Estatut anirà per millor camí. Mas abandona la trobada amb el compromís del President d’acceptar el blindatge del finançament. "No serà fàcil", ha advertit. Però CiU ha de moure fitxa per ajustar una mica la seva posició salvant els mobles.
Ahir era un dia de glòria per a Artur Mas, que no pot quedar com un tonto veient que un tripartit que li ha barrat el pas a la presidència del país és capaç d’aprovar un nou Estatut pocs mesos després d’arribar al govern. Mas i els nacionalistes de CiU han de pair-ho, i necessiten sortir en alguna foto com els autèntics defensors del país. Del finançament, especialment. Aquesta és la seva foto.
En la trobada d’aquest dimecres, hi guanyen tots. Maragall, el primer. No pot ser que els néts del President llegeixin en una enciclopèdia d’aquí a uns anys que el seu avi va fracassar com a President en el seu intent de reforma estutària. "Tan bé que ho va fer com a alcalde, i amb això l’avi es va entrebancar." Maragall té la necessitat de passar a la història com el president del nou Estatut. Si no, això serà un desastre per a ell i, en menor mesura, per al seu partit.
Té raó Jordi Barbeta quan diu que si Maragall pacta l’Estatut amb CiU, ERC i ICV, triomfarà personalment però farà emprenyar el seu partit. O guanya el país o guanya el PSC, venia a dir Barbeta. Potser hi ha una fórmula màgica que desconeixem, i finalment hi guanyen tots.
Com diu en el seu bloc Antoni Soy, després del dictamen del Consell Consultiu és l’hora de la política. I ahir ja es notava…
Afegitó: No em puc abstenir de recomanar-vos els articles d’avui dijous a El Punt de Manuel Cuyàs i Josep Maria Pasqual. No us els perdeu.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Massa dolç veig l’ambient, a veure que tarda a venir la bufetada
Realment sembla que la situació està prenent certa racionalitat. El que era anormal eren les sortides de to (de tots!) dels darrers mesos. Crec que en Jordi Barbeta retrata molt bé la situació, tot i que en qualsevol moment podem rebre una sorpresa que suposi un pas enrere.
Molt enginyós amb la visió dels néts Maragall (hehehe). I merci per les perles recomanades. Certament, en Pujol va ser un gran estratega polític. I pel que fa als partits catalans, a mi també m’agradaria que sobresortissin per la seva ambició.