Cuyàs: “Quan l’Estat, els partits anticatalans i els Mossos de les multes ho van saber, el .cat ja estava matriculat”
"El cas és que fa uns anys una colla d’internautes catalans van intentar registrar el domini ?si ho he entès bé es diu domini? .ct
per distingir les produccions pròpies del país. L’ens internacional amb
seu als Estats Units que s’encarrega d’ordenar i acceptar aquesta mena
de matrícules no es va deixar enganyar i va comunicar als impulsors de
la iniciativa, per si no ho sabien ?ho sabien?, que Catalunya no era un
estat i, per tant, no podia entrar al selecte club de les dues lletres.
Va ser en aquell moment que els internautes catalans van canviar
d’estratègia. Provarien de matricular el país amb tres lletres, .cat. Tres lletres d’antic i conegut prestigi perquè són les que s’usen per emmascarar la E
de les altres matrícules, les dels cotxes, i perquè els Mossos
d’Esquadra puguin posar multes als qui les porten. Mai abans cap altre
país sense estat ho havia intentat. Cap, tampoc, no ho ha aconseguit
tret de Catalunya. Si avui el .cat és una realitat que corre
per la xarxa i té totes les garanties legals i inviolables i serveix
per reconèixer no només Catalunya sinó tota l’àrea lingüística i
cultural del català en l’àmbit mundial és gràcies a unes gestions que
van durar anys i que si van fructificar va ser gràcies a uns factors
atzarosos i al fet que els impulsors van actuar amb total discreció.
Quan l’Estat espanyol, els partits anticatalans i els Mossos de les
multes ho van saber, .cat ja estava matriculat i no es podia fer marxa enrere."
Article interessant, demostra com cal treballar, amb discreció i eficàcia per aconseguir els objectius nacionals………..Però hi ha una frase que no hi entenc, o que no voldria entendre …….és la següent:
"……. serveix per reconèixer no només Catalunya sinó tota l’àrea lingüística i cultural del català….."
No voldria ser mal pensat, però em sembla que l’autor d’aquesta frase no té les idees clares sobre quin és l’abast de la NACIÓ CATLANA
. Fa la impressió que per ell, Catalunya és limita a les quatre provincies de l’Imperi Castellà, en que els ocupants han dividit una part de Catalunya, concretament una part del Principat de Catlunya…..
Seguint el raonament de l’autor d’aquesta frase, si només són Catalunya les quatre provincies del Principat batejades com a tal per l’ocupació castellana…………. I la resta de la NACIÓ CATALANA són ( segons l’autor ) "….l’àrea lingüística i cultural del català….." cal deduïr que ( segons l’autor ) El País Valencià no és Catalunya, ni la part Nord ocupada per França tampoc, ni les Illes Balears i Pitiuses tampoc ho són, ni la franja Est del Principat que els ocupants castellans van anexionar a les provincies aragoneses al crear-les en 1.833, quan van dividir els territoris de l’Imperi Castellà en "províncies" a imitació dels "departements" frencesos……Tampoc és Catalunya……
Precisament, aquesta teoria imposada per l’ocupant castellà, de que solament són Catalunya les quatre províncies que els espanyols anomenen com a tal i la resta de la NACIÓ CATALANA solament té lligams culturals i lingüístics amb la "Catalunya" espanyola…………És el que defensa tota la caterva de feixistes, colonialistes castellans, regionalistes espanyols, blavers valencians, manipuladors, mentiders, espanyolistes, imperialistes, etc……….
Jo desprès de llegir aquesta frase a l’article d’En Saul Gordillo…..
"……. serveix per reconèixer no només Catalunya sinó tota l’àrea lingüística i cultural del català….."
M’he quedat amb la mosca a l’orella, i em faig la següent pregunta
Que és Catalunya per en Saül Gordillo…….??
Quins són els límits geogràfics de Catalunya per En Saül Gordillo ??
A quina NACIÓ pertanyem els valencians, els illencs, els de la Franja Est del Principat i els de la Franja Nord……. per a en Saül Gordillo ??
Em fa la impressió que en Saül Gordillo té una llacuna politico-nacional en aquests cas i confon PRINCIPAT ( una regió de Catalunya ) amb CATALUNYA, que és molt més gran que el Principat……..
Lamentablement, al Principat hi ha molts com En Saül Gordillo, només cal recordar aquella campanya regionalista d’En Jordi Pujol……"Sóm sis millons"……….Per vore que la confussió nacional i el regionalisme espanyolista són molt extesos al Principat……
Us ofereixo a continuació una relació dels codis de dues lletres homologats
segons l’estàndard ISO 3166-1 alpha-2, que és la base pels dominis nacionals,
els quals no corresponen a “països sobirans” i que, precisament, corresponen a
“regions i/o autonomies”:
AI Anguilla (territori britànic) AN Antilles Neerlandeses
(territori autònom dels Països Baixos) AQ Antàrtica AS Samoa Americana (territori
dels Estats Units d’Amèrica) AW Aruba (territori autònom dels
Països Baixos) AX Åland (territori autònom de
Finlàndia) BV Illes Bouvet (territori
deshabitat reclamat per Noruega) CC Illes Cocos o Keeling (territori
d’Austràlia) CK Illes Cook (territori en
lliure associació amb Nova Zelanda) CX Illa Christmas (territori
autònom d’Austràlia) FK Illes Falkland o Malvines (territori
autònom britànic) FM Estats Federat de Micronèsia
(territori en lliure associació amb Estats Units d’Amèrica) FO Illes Faroe (regió autònoma de Dinamarca) GF Guyana Francesa (departament
o département d’outre-mer francès) GI Gibraltar (territori britànic) GL Grenlàndia (territori
autònom de Dinamarca) GP Guadeloupe (departament o département
d’outre-mer francès) GS Geòrgia Meridional i les
Illes Sandwich Meridional (territori
britànic) GU Guam (territori dels Estats
Units d’Amèrica) HK Hong Kong (regió especial administrativa de la República
Popular de la Xina) HM Illa Heard i Illes McDonald
(territori d’Austràlia) IO British Indian Ocean Territory (territori britànic –
inclou Diego Garcia) KY Illes Caiman (territori
britànic) MO Macau (regió especial
administrativa de la República Popular de la Xina) MP Illes Marianas Septentrionals
(mancomunitat en unió política amb Estats Units d’Amèrica) MQ Martiníca (departament o département
d’outre-mer francès) MS Montserrat (territori
britànic) NC Nova Caledònia (territori
francès) NF Illa Norfolk (territori
exterior d’Austràlia) NU Niue (territori independent
en lliure associació amb Nova Zelanda) PF Polinèsia Francesa (“país
d’ultramar” o pays d’outre-mer francès) PM Saint-Pierre i Miquelon (col·lectivitat francesa
d’ultramar) PN Illes Pitcairn (territori britànic
d’ultramar) PS Territoris Palestins
(territori ocupat per Israel) RE Réunion (departament o département
d’outre-mer francès) SH Saint Helena (territori
britànic – inclou Ascension) SJ Illes Svalbard i Jan Mayen
(part del regne de Noruega) TC Illes Turks i Caicos
(territori britànic) TF Territoris Francesos
Meridionals (territori francès) TK Tokelau (territori de Nova
Zelanda) TW Taiwan (no té representació a
les Nacions Unides) UM United States Minor Outlying Islands (àrea insular dels Estats
Units d’Amèrica) VG Illes Verges Britàniques
(territori britànic) VI Illes Verges dels Estats
Units d’Amèrica (dependència dels Estats Units d’Amèrica) WF Wallis i Futuna
(col·lectivitat francesa) YT Mayotte (col·lectivitat
francesa)
Cal recordar que l’estat francès atorga als département d’outre-mer exactament el mateix
estatus que qualsevol altre département (equivalent a la província) de la
metròpoli.A Europa, existeix particularment l’antecedent de les Illes Normandes de Jersey i Guernsey,
que varen crear els seus propis dominis (.JE) y (.GG) el 1996, havent estat
abans sota el domini estatal (.UK). Va ser la pròpia entitat gestora d’aquest
domini estatal qui va propiciar els nous registres. El Regne Unit, de fet, té
registrats dominis per a totes les colònies d’ultramar i territoris associats
pertanyents a la Commonwealth (veure llista anterior).
Us ofereixo a continuació una relació dels codis de dues lletres homologats
segons l’estàndard ISO 3166-1 alpha-2, que és la base pels dominis nacionals,
els quals no corresponen a “països sobirans” i que, precisament, corresponen a
“regions i/o autonomies”:
AI Anguilla (territori britànic) AN Antilles Neerlandeses
(territori autònom dels Països Baixos) AQ Antàrtica AS Samoa Americana (territori
dels Estats Units d’Amèrica) AW Aruba (territori autònom dels
Països Baixos) AX Åland (territori autònom de
Finlàndia) BV Illes Bouvet (territori
deshabitat reclamat per Noruega) CC Illes Cocos o Keeling (territori
d’Austràlia) CK Illes Cook (territori en
lliure associació amb Nova Zelanda) CX Illa Christmas (territori
autònom d’Austràlia) FK Illes Falkland o Malvines (territori
autònom britànic) FM Estats Federat de Micronèsia
(territori en lliure associació amb Estats Units d’Amèrica) FO Illes Faroe (regió autònoma de Dinamarca) GF Guyana Francesa (departament
o département d’outre-mer francès) GI Gibraltar (territori britànic) GL Grenlàndia (territori
autònom de Dinamarca) GP Guadeloupe (departament o département
d’outre-mer francès) GS Geòrgia Meridional i les
Illes Sandwich Meridional (territori
britànic) GU Guam (territori dels Estats
Units d’Amèrica) HK Hong Kong (regió especial administrativa de la República
Popular de la Xina) HM Illa Heard i Illes McDonald
(territori d’Austràlia) IO British Indian Ocean Territory (territori britànic –
inclou Diego Garcia) KY Illes Caiman (territori
britànic) MO Macau (regió especial
administrativa de la República Popular de la Xina) MP Illes Marianas Septentrionals
(mancomunitat en unió política amb Estats Units d’Amèrica) MQ Martiníca (departament o département
d’outre-mer francès) MS Montserrat (territori
britànic) NC Nova Caledònia (territori
francès) NF Illa Norfolk (territori
exterior d’Austràlia) NU Niue (territori independent
en lliure associació amb Nova Zelanda) PF Polinèsia Francesa (“país
d’ultramar” o pays d’outre-mer francès) PM Saint-Pierre i Miquelon (col·lectivitat francesa
d’ultramar) PN Illes Pitcairn (territori britànic
d’ultramar) PS Territoris Palestins
(territori ocupat per Israel) RE Réunion (departament o département
d’outre-mer francès) SH Saint Helena (territori
britànic – inclou Ascension) SJ Illes Svalbard i Jan Mayen
(part del regne de Noruega) TC Illes Turks i Caicos
(territori britànic) TF Territoris Francesos
Meridionals (territori francès) TK Tokelau (territori de Nova
Zelanda) TW Taiwan (no té representació a
les Nacions Unides) UM United States Minor Outlying Islands (àrea insular dels Estats
Units d’Amèrica) VG Illes Verges Britàniques
(territori britànic) VI Illes Verges dels Estats
Units d’Amèrica (dependència dels Estats Units d’Amèrica) WF Wallis i Futuna
(col·lectivitat francesa) YT Mayotte (col·lectivitat
francesa)
Cal recordar que l’estat francès atorga als département d’outre-mer exactament el mateix
estatus que qualsevol altre département (equivalent a la província) de la
metròpoli.A Europa, existeix particularment l’antecedent de les Illes Normandes de Jersey i Guernsey,
que varen crear els seus propis dominis (.JE) y (.GG) el 1996, havent estat
abans sota el domini estatal (.UK). Va ser la pròpia entitat gestora d’aquest
domini estatal qui va propiciar els nous registres. El Regne Unit, de fet, té
registrats dominis per a totes les colònies d’ultramar i territoris associats
pertanyents a la Commonwealth (veure llista anterior).
Article interessant, demostra com cal treballar, amb discreció i eficàcia per aconseguir els objectius nacionals………..Però hi ha una frase que no hi entenc, o que no voldria entendre …….és la següent:
"……. serveix per reconèixer no només Catalunya sinó tota l’àrea lingüística i cultural del català….."
No voldria ser mal pensat, però em sembla que l’autor d’aquesta frase no té les idees clares sobre quin és l’abast de la NACIÓ CATLANA
. Fa la impressió que per ell, Catalunya és limita a les quatre provincies de l’Imperi Castellà, en que els ocupants han dividit una part de Catalunya, concretament una part del Principat de Catlunya…..
Seguint el raonament de l’autor d’aquesta frase, si només són Catalunya les quatre provincies del Principat batejades com a tal per l’ocupació castellana…………. I la resta de la NACIÓ CATALANA són ( segons l’autor ) "….l’àrea lingüística i cultural del català….." cal deduïr que ( segons l’autor ) El País Valencià no és Catalunya, ni la part Nord ocupada per França tampoc, ni les Illes Balears i Pitiuses tampoc ho són, ni la franja Est del Principat que els ocupants castellans van anexionar a les provincies aragoneses al crear-les en 1.833, quan van dividir els territoris de l’Imperi Castellà en "províncies" a imitació dels "departements" frencesos……Tampoc és Catalunya……
Precisament, aquesta teoria imposada per l’ocupant castellà, de que solament són Catalunya les quatre províncies que els espanyols anomenen com a tal i la resta de la NACIÓ CATALANA solament té lligams culturals i lingüístics amb la "Catalunya" espanyola…………És el que defensa tota la caterva de feixistes, colonialistes castellans, regionalistes espanyols, blavers valencians, manipuladors, mentiders, espanyolistes, imperialistes, etc……….
Jo desprès de llegir aquesta frase a l’article d’En Saul Gordillo…..
"……. serveix per reconèixer no només Catalunya sinó tota l’àrea lingüística i cultural del català….."
M’he quedat amb la mosca a l’orella, i em faig la següent pregunta
Que és Catalunya per en Saül Gordillo…….??
Quins són els límits geogràfics de Catalunya per En Saül Gordillo ??
A quina NACIÓ pertanyem els valencians, els illencs, els de la Franja Est del Principat i els de la Franja Nord……. per a en Saül Gordillo ??
Em fa la impressió que en Saül Gordillo té una llacuna politico-nacional en aquests cas i confon PRINCIPAT ( una regió de Catalunya ) amb CATALUNYA, que és molt més gran que el Principat……..
Lamentablement, al Principat hi ha molts com En Saül Gordillo, només cal recordar aquella campanya regionalista d’En Jordi Pujol……"Sóm sis millons"……….Per vore que la confussió nacional i el regionalisme espanyolista són molt extesos al Principat……
Us ofereixo a continuació una relació dels codis de dues lletres homologats
segons l’estàndard ISO 3166-1 alpha-2, que és la base pels dominis nacionals,
els quals no corresponen a “països sobirans” i que, precisament, corresponen a
“regions i/o autonomies”:
AI Anguilla (territori britànic)
AN Antilles Neerlandeses
(territori autònom dels Països Baixos)
AQ Antàrtica
AS Samoa Americana (territori
dels Estats Units d’Amèrica)
AW Aruba (territori autònom dels
Països Baixos)
AX Åland (territori autònom de
Finlàndia)
BV Illes Bouvet (territori
deshabitat reclamat per Noruega)
CC Illes Cocos o Keeling (territori
d’Austràlia)
CK Illes Cook (territori en
lliure associació amb Nova Zelanda)
CX Illa Christmas (territori
autònom d’Austràlia)
FK Illes Falkland o Malvines (territori
autònom britànic)
FM Estats Federat de Micronèsia
(territori en lliure associació amb Estats Units d’Amèrica)
FO Illes Faroe (regió autònoma de Dinamarca)
GF Guyana Francesa (departament
o département d’outre-mer francès)
GI Gibraltar (territori britànic)
GL Grenlàndia (territori
autònom de Dinamarca)
GP Guadeloupe (departament o département
d’outre-mer francès)
GS Geòrgia Meridional i les
Illes Sandwich Meridional (territori
britànic)
GU Guam (territori dels Estats
Units d’Amèrica)
HK Hong Kong (regió especial administrativa de la República
Popular de la Xina)
HM Illa Heard i Illes McDonald
(territori d’Austràlia)
IO British Indian Ocean Territory (territori britànic –
inclou Diego Garcia)
KY Illes Caiman (territori
britànic)
MO Macau (regió especial
administrativa de la República Popular de la Xina)
MP Illes Marianas Septentrionals
(mancomunitat en unió política amb Estats Units d’Amèrica)
MQ Martiníca (departament o département
d’outre-mer francès)
MS Montserrat (territori
britànic)
NC Nova Caledònia (territori
francès)
NF Illa Norfolk (territori
exterior d’Austràlia)
NU Niue (territori independent
en lliure associació amb Nova Zelanda)
PF Polinèsia Francesa (“país
d’ultramar” o pays d’outre-mer francès)
PM Saint-Pierre i Miquelon (col·lectivitat francesa
d’ultramar)
PN Illes Pitcairn (territori britànic
d’ultramar)
PS Territoris Palestins
(territori ocupat per Israel)
RE Réunion (departament o département
d’outre-mer francès)
SH Saint Helena (territori
britànic – inclou Ascension)
SJ Illes Svalbard i Jan Mayen
(part del regne de Noruega)
TC Illes Turks i Caicos
(territori britànic)
TF Territoris Francesos
Meridionals (territori francès)
TK Tokelau (territori de Nova
Zelanda)
TW Taiwan (no té representació a
les Nacions Unides)
UM United States Minor Outlying Islands (àrea insular dels Estats
Units d’Amèrica)
VG Illes Verges Britàniques
(territori britànic)
VI Illes Verges dels Estats
Units d’Amèrica (dependència dels Estats Units d’Amèrica)
WF Wallis i Futuna
(col·lectivitat francesa)
YT Mayotte (col·lectivitat
francesa)
Cal recordar que l’estat francès atorga als département d’outre-mer exactament el mateix
estatus que qualsevol altre département (equivalent a la província) de la
metròpoli.
que varen crear els seus propis dominis (.JE) y (.GG) el 1996, havent estat
abans sota el domini estatal (.UK). Va ser la pròpia entitat gestora d’aquest
domini estatal qui va propiciar els nous registres.
El Regne Unit, de fet, té
registrats dominis per a totes les colònies d’ultramar i territoris associats
pertanyents a la Commonwealth (veure llista anterior).
Us ofereixo a continuació una relació dels codis de dues lletres homologats
segons l’estàndard ISO 3166-1 alpha-2, que és la base pels dominis nacionals,
els quals no corresponen a “països sobirans” i que, precisament, corresponen a
“regions i/o autonomies”:
AI Anguilla (territori britànic)
AN Antilles Neerlandeses
(territori autònom dels Països Baixos)
AQ Antàrtica
AS Samoa Americana (territori
dels Estats Units d’Amèrica)
AW Aruba (territori autònom dels
Països Baixos)
AX Åland (territori autònom de
Finlàndia)
BV Illes Bouvet (territori
deshabitat reclamat per Noruega)
CC Illes Cocos o Keeling (territori
d’Austràlia)
CK Illes Cook (territori en
lliure associació amb Nova Zelanda)
CX Illa Christmas (territori
autònom d’Austràlia)
FK Illes Falkland o Malvines (territori
autònom britànic)
FM Estats Federat de Micronèsia
(territori en lliure associació amb Estats Units d’Amèrica)
FO Illes Faroe (regió autònoma de Dinamarca)
GF Guyana Francesa (departament
o département d’outre-mer francès)
GI Gibraltar (territori britànic)
GL Grenlàndia (territori
autònom de Dinamarca)
GP Guadeloupe (departament o département
d’outre-mer francès)
GS Geòrgia Meridional i les
Illes Sandwich Meridional (territori
britànic)
GU Guam (territori dels Estats
Units d’Amèrica)
HK Hong Kong (regió especial administrativa de la República
Popular de la Xina)
HM Illa Heard i Illes McDonald
(territori d’Austràlia)
IO British Indian Ocean Territory (territori britànic –
inclou Diego Garcia)
KY Illes Caiman (territori
britànic)
MO Macau (regió especial
administrativa de la República Popular de la Xina)
MP Illes Marianas Septentrionals
(mancomunitat en unió política amb Estats Units d’Amèrica)
MQ Martiníca (departament o département
d’outre-mer francès)
MS Montserrat (territori
britànic)
NC Nova Caledònia (territori
francès)
NF Illa Norfolk (territori
exterior d’Austràlia)
NU Niue (territori independent
en lliure associació amb Nova Zelanda)
PF Polinèsia Francesa (“país
d’ultramar” o pays d’outre-mer francès)
PM Saint-Pierre i Miquelon (col·lectivitat francesa
d’ultramar)
PN Illes Pitcairn (territori britànic
d’ultramar)
PS Territoris Palestins
(territori ocupat per Israel)
RE Réunion (departament o département
d’outre-mer francès)
SH Saint Helena (territori
britànic – inclou Ascension)
SJ Illes Svalbard i Jan Mayen
(part del regne de Noruega)
TC Illes Turks i Caicos
(territori britànic)
TF Territoris Francesos
Meridionals (territori francès)
TK Tokelau (territori de Nova
Zelanda)
TW Taiwan (no té representació a
les Nacions Unides)
UM United States Minor Outlying Islands (àrea insular dels Estats
Units d’Amèrica)
VG Illes Verges Britàniques
(territori britànic)
VI Illes Verges dels Estats
Units d’Amèrica (dependència dels Estats Units d’Amèrica)
WF Wallis i Futuna
(col·lectivitat francesa)
YT Mayotte (col·lectivitat
francesa)
Cal recordar que l’estat francès atorga als département d’outre-mer exactament el mateix
estatus que qualsevol altre département (equivalent a la província) de la
metròpoli.
que varen crear els seus propis dominis (.JE) y (.GG) el 1996, havent estat
abans sota el domini estatal (.UK). Va ser la pròpia entitat gestora d’aquest
domini estatal qui va propiciar els nous registres.
El Regne Unit, de fet, té
registrats dominis per a totes les colònies d’ultramar i territoris associats
pertanyents a la Commonwealth (veure llista anterior).