L’Escala Catalana
Gràcies a un article publicat al
Punt el dia 20 d’agost del 2005, de Josep Maria Uyà, doctor en
filologia hispànica que es titula ?L’Estatut passa
consulta?, em va venir al cap aquesta resposta a les seves
preguntes que s’adiuen tan bé a la imatge d’una escala, que de
fet és on sempre estem.
Els catalans som com el nostre país,
va del pla i la mar fins a la muntanya. I ho dic perquè moltes
explicacions del nostre caràcter es poden fer així.
Tenim una escala a la vida, i cada graó ens permet posar el
peu i descansar, triguem un temps , i després aixequem l’altre
peu per plantar-nos un graó més alt. Això que
dic s’assembla a l’escala de Jacob, o a l’escala que ens va descobrir
l’admirat Francesc Pujols. No va inventar cap religió,
senzillament va saber recollir i transmetre l’ànima dels
catalans. Per això, ell deia que era una religió sense
ritus, que és l’ànima.
Així fem servir aquest dibuix
tan senzill de les dues linies, que representen la vida o el riu de
la vida, amb les seves ribes, com són la naixença i la
mort que és la naixença en una altra vida. I entremig
d’aquestes línies trobarem els grecs, amb aquelles rectes que
es cargolen, que expressen la seva la vida com l’ona que avança
i retrocedeix una mica, com els dos passos endavant i un endarrere,
que ens serveix per anar seguint. Aspecte que va recollir Alexandre
Deulofeu a la seva ?Matemàtica de la Història?.
Aquesta harmonia que representem en la nostra vida diària. I
entremig també trobarem a la vora dels vestits de Nostre
Senyor i de la Mare de Déu, en aquest romànic cristià
tan endins, que enmig del riu de la vida, trobareu aquestos cercles
rodons que són com les espelmes enmig de la foscor que emeten
llum, i així nosaltres som com aquesta petita llum que brilla,
i que també ens assenyala aquells moments intensos en què
estem aprop de Déu.
Per això, ara que es parla tant
del nou estatut, només puc somriure. Perquè si estem
descansant amb un peu en l’esgraó, i no podem posar-lo en el
següent, estic segur que farem servir l’altre peu per caminar
més amunt. Fins a on ens portarà aquesta escala, no ho
sé, però segur que ens portarà a algun lloc.