Els Ponts de Sant Boi

Sobre allò que l'Home ha aixecat i ha aterrat

LA IDENTITAT REFORMADA

Enguany se celebren els cinc cents anys de la Reforma Protestant. Especialment a Alemanya, on va triomfar després de molts anys de lluites i guerres. Entre la Baixa Saxònia i Hesse, a l’espai central germànic on es va produir un punt d’inflexió. El lema d’aquest 500 aniversari és “Reformation geht weiter” La Reforma continua. És un moment de commemoració. De record per tant, i d’acolliment a molts immigrants, refugiats o no. La guerres de religió al segle XVII van portar molts hugonots francesos i occitans cap a Alemanya com a exiliats, i van ser acollits als territoris on va predominar el protestantisme, d’acord amb la Pau de Westfàlia. Molts d’ells encara portarien una creu occitana a sobre, potser. El cas és que si els càtars, que vol dir protestants en grec, van ser vençuts al segle XIII, ens n’adonem que van poder triomfar en un altre espai i un altre temps gràcies als grans corrents de la Història.

Avui dia, a Alemanya es viu la fe protestant amb un cert estancament, degut a la prosperitat general del país. És una bonança fonamentada en una bombolla immobiliària i uns tipus baixos d’interès, combinats amb una indústria i una distribució dels seus productes força eficient. Aquest relaxament fa que comparteixi uns símptomes semblants als del catolicisme, més enllà dels escàndols econòmics o de pederàstia que s’han exposat a la premsa aquestos dies, com en el cas del bisbat de Ratisbona. Si anem a una de les causes d’aquest relaxament, més aviat diria que es fonamenten en l’oblit. Ja no existeix una lluita aferrissada entre dos rivals religiosos, que s’han d’enfrontar a l’expansió de l’Islam, a una indiferència religiosa, o un cert retorn a un paganisme idealitzat.

La revolució protestant va reivindicar la llibertat de la persona, desvinculant l’església com a comunitat, de l’església com a institució jerarquitzada. Així com també es va produir el cisma religiós entre els bisbes de Roma i Constantinoble, entre les esglésies orientals i occidentals, per raons de llibertat religiosa, en aquest cas per part de Roma. Aquests trencaments es viuen com un acte de traïció per una de les parts, i no com un acte d’alliberament i amor envers l’altre. Un exemple d’això és que l’opinió a Alemanya entre la població és que Espanya i Catalunya han de continuar plegats. “Millor junts”.

Això ho pensaven respecte a l’Alemanya reunificada, però no se n’adonen que els països de l’est necessitaven la seva llibertat per tirar endavant, per a bé o per a mal. De fet, és un pensament egoista molt natural, no volen problemes en un dels seus destins turístics preferits. Aleshores és el moment de posar-los a prova quan els preguntes, doncs, per què van fer la reforma protestant i es van separar de Roma i del catolicisme? Ja no recorden pas que la seva llibertat va tenir un preu i un cost molt alt.

Avui dia, en el segle XXI, el problema del protestantisme és que hauria de commemorar també que molts càtars ja van morir segles abans per defensar tot això. Ja no es reconeixen hereus d’una tradició, d’una història d’esforç, d’allò que pot simbolitzar una creu occitana enmig dels països protestants. I els catalans ja sabem que qui perd els orígens per la identitat.



  1. Gràcies per l’apunt fent referència a la commemoració dels 500 anys de la Reforma luterana.
    El silenci al nostre país sobre aquest fet és vergonyant. A l’Estat espanyol no s’ha permés un segell postal sobre aquest fet; per contra, n’han editat un sobre l’abat Cisneros…

    El catarisme, però, té poc a veure amb l’ortodoxia cristiana (ja sigui la católica romana, l’ortodoxa o la reformada/protestant). Va ser una església dualista de caire maniqueu, i per ells el Déu de l’anomenat Antic Testament és diferent al de l’anomenat Nou Testament. De fet, és pot dir que son netament “evangèlics”.
    Per altra banda, qui es pot dir que van ser pioners de Luter són els valdesos, contemporanis dels catars dels països occitans. Com els catars, els valdesos també van patir la persecució católica romana.

    Amb Luter no va començar la Reforma, ja que abans d’ell va existir gent que va ser perseguida per retornar el cristianisme a les arrels bíbliques. De fet, des de la institucionalització de l’església amb l’imperi romà al segle V (amb l’emperador Constantí), l’església romana (l’església apostata) ha combatut els remanents que historicament comissionen el vertader evangeli.
    Amb Luter es produeix una sèrie de factors que van ajudar al seu moviment (que en un principi no era de trencament amb Roma): la “invenció” de l’impremta [de fet, la impremta ja estava inventada a la Xina des de feia molts anys], el suport que va rebre per part dels prínceps alemanys, la situació econòmica i social, la paràlisi de l’església romana (fruit de les falsetats doctrinals i de la corrupció estructural), etc.
    Per desgràcia, la Reforma no va tenir prouta llum com per no caure en accions del tot repobables (com les persecucions que van patir els anabaptistes per part dels luterans; o la intransigència de Calvi envers Miquel Servet). Malgrat aquests fets, però, la Reforma va suposar un salt endavant vers una societat més justa, i va permetre que el missatge de la Biblia estigués a l’abast de tothom qui volgués. Va ser un gran ajut per acabar amb la supeditació del poder civil a l’església [romana]; a les nostres contrades, aquest esperit encara no l’hem conegut (i no es a causa de la nostra mentalitat “mediterrània”, malgrat que el sr. Carod Rovira ho repeteixi a cada entrevista que se li fa).

    Les relacions dels catòlics romans amb els luterans tenen el seu morbo. Si en un bon principi els luterans eren anometats -despectivament- “protestants”, després van ser perseguits; i, actualment, són presoners dels enganys i paranys que l’església católica romana es cobreix sota el mantell de l’ecumenisme.

    Com va dir el sr. Trump, l’invent del Mercat Comú ha anat molt bé perquè una Alemanya cada cop més católica sigui l’amo i senyor d’Europa.

    Atentament

    1. Gràcies pel comentari tant complert. He de dir que soc de confessió catòlica, però precisament per això no hauria d’haver cap problema per parlar del tema religiós. I del fet històric, és a dir, personal, que van de bracet. Respecte als anomenats càtars, hi ha també diferents branques, i segons els historiadors, a més dels valdesos, es parla de la tradició bogomil de l’est d’Europa. De fet, això es diu perquè és un senyal de que hi havia influències de l’est d’Europa, i això vol dir que parlem de l’Imperi Romà. I de la seva capital d’aleshores, Constantinoble. Recordem que els cisma s’havia produït al voltant de l’any mil, i que dos segles i mig després surt el catarisme, i que després del mateix període, sobre el segle XVI, surt i triomfa el protestantisme.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per santboi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent