En fi, a l’Edat Mitjana la nostra ciutat va passar a anomenar-se Baldiri o Boi, ja que és nom got, de la família germànica. I per això, d’un xicot en diuen “boy” en anglosaxó. Podem discutir si cal fer volar la imaginació amb algunes cançons, o amb la de xicots ben dotats per la naturalesa. És una cosa evident, que els santboians no volen anar predicant-ho per tot arreu, igual que els de Tremp no tenen ganes que se’ls hi esmenti el gentilici de trempolins per si de cas. Les coses interessants venen dels noms d’orígen no gaire clar, prou incert, que desperten la nostra curiositat.
Noms tantI que podem dir de la paraula Pucúmu, o Cupúmu, dues maneres de dir. La primera diuen que seria l’abreviatura de Pou Comú perquè allà es trobava un pou de la vila. Però no segueix gaire els costums d’accentuació per passar d’un mot agut a un de pla. Sí que existeix més suc quan ens encarem al Cupúmu: en alemany existeix el nom “kupp” kuppelei, que vol dir doma o acoblament, i vinculat a l’alcavoteria. I això lliga més amb la nostra Pobla Arlotina, oi?
Què podem dir de l’existència del carrer Vermell? no serà que el nostres avantpassats ja sabien què significava un fanalet vermell abans que els encenguèssin a Amsterdam? No encaixen també les freqüents visites del comte de Barcelona, Joan I, anomenat el Caçador, a la nostra Torre de Benviure. Potser la fama santboiana d’hospitalària tenia un sentit més ampli del que pensem avui dia.
En fi, suposo que estareu tan sorpresos com aquest jugador de rugbi, i no sabem si serà de la Santboiana, veient una dona sortint de la seva pilota de rugbi. Per fer-vos-ho passar més de gust, podeu encomanar un vi de la Borgonya, que han batejat amb el nom d’Arlot, de l’excel.lent comarca vinícola de Nuit-Sant Georges (Nit-Sant Jordi), el qual ens relliga providencialment a un article anterior dels nostres Ponts. A la vostra salut i visca Sant Boi!
– Revista l’Arlot, la revista de la historieta gràfica catalana
que podreu trobar a:
http://comercialadocse.xopie.com/ca/list/category/revistes