El miratge de la Nació Catalana
Tal com deiem en l’anterior article, es poden treure conseqüències del model polític català. Vist que el miratge de la reialesa ens obligava a considerar-nos una "nació", he de dir que els catalans no ho som pas. Almenys com la majoria de gent dóna a aquest nom el seu significat. Els catalans som poble. I aquesta és la base o fonaments sobre la qual hem de construir els nostres drets i llibertats.
Quan parlem d’una cosa, els grecs ja deien que havíem de tenir en compte els quatre elements que la composaven. En el pla simbòlic parlaven de aigua, foc, terra i aire. De manera semblant, ens podem referir al poble. Respecte a l’aigua, podem parlar del dret de sang, que són els llaços familiars, que donen sentit a la gent, és a dir, que tenen uns gens en comú. Respecte al foc, podem parlar de l’acció, dels treballs i de les feines que compartim. Respecte de la terra, podem parlar del territori, del paisatge, de les cases, etc… Respecte de l’aire, podem parlar de la manera de veure el món, del seny i la rauxa, etc…
Però si tot això és comú a tots els pobles, en què es diferencia el concepte de poble del de nació. Es diferencia en que la base, o la manera en que predomina un element o altre és diferent. Per al poble, el més important és la gent. I per a una nació el més important és el territori. I això és evident pel nom mateix, poble vol dir conjunt de persones. I nació es refereix al territori on han nascut aquestes persones que conformen una nació. Per això els catalans som poble, abans que nació.
Un dels miratges que va encunyar Pujol va ser allò de "qui treballa i viu a Catalunya és català". Aquesta definició és falsa perquè només té dos components dels quatre necessaris. I també perquè predomina el concepte territorial sobre el de gent. Aquesta afirmació interessada en la defensa d’un poder territorial ha tingut les seves virtuts, però ara pesen més els seus defectes.
La denominació de Catalunya es refereix a "país dels catalans", i com a possessió dels catalans. Però no exclusiva. En canvi, la denominació d’Espanya, o Hispània, és un concepte geogràfic dins del qual "s’han d’encabir" els seus "ciutadans". I és una afirmació exclusiva. Tothom està obligat a seguir una mateixa llei, una jerarquia i un ordre dintre de les seves fronteres.