El 1714 que van escriure per a les generacions del futur
En la conferència que ha pronunciat Oriol Junqueras a Sant Boi, ha rememorat els fets, les vivències i les paraules d’aquells homes. Uns homes que no es van rendir fins al final, combat a ultrança, que pregaven a Nostre Senyor i lluitaven pels Drets i Llibertats dels catalans. Perquè eren homes lliures, i sabien el valor de la llibertat. Ara , a Catalunya el 2006, qui sap el valor de la llibertat? Ara, a Catalunya el 2006, algú sap què és ser un esclau?
No es tracta només dels lligams físics, la força bruta, sinó també de la força psicològica i mental. Gràcies a recuperar la memòria del nostre poble, i dels emocionants fets que explica amb passió l’Oriol Junqueras, podem entendre alguna cosa. Però encara hi ha moltes barreres mentals, moltes presons dels quals no veiem els barrots. Reprenem el fil de la història, i pensem perquè les monarquies europees van girar-se d’esquena als catalans? S’ha insinuat que això va ser perquè era un model polític diferent. Certament ho era, i per evitar-lo, van liquidar el model i amb ell el poble que representava aquestes idees. Aleshores, com és que els catalans encara volen estar a la Unió Europea, encara volen fer cas del model monàrquic que han heretat els estats moderns? Només per un concepte geogràfic?
Després de tretze mesos de setge, Barcelona capitulava, i al final Cardona. El 1714 els catalans van esdevenir esclaus. I les monarquies europees van dominar el continent. Estaven al cim de la glòria. Les nacions van desfer els pobles. Però 60 anys després, el 1774, naixia un nou poble, els Estats Units d’Amèrica. Tretze mesos de setge a Barcelona es van convertir en tretze colònies nordamericanes que es van aixecar i es van alliberar del jou. Com sabien els catalans que van lluitar fins al final que cada mes de lluita, cada dia guanyat al temps, feia tanta falta al poble, a tots els pobles del món?. Ho sabien perquè tenien fe en Nostre Senyor. La gran majoria de catalans avui dia no tenim fe en gaires coses, o massa en altres ídols. Com a homes necessitem fe i raó. Però potser ara mateix hi ha més fe en un de sol immigrant que ve en patera o caiuco que en una sala plena de catalans parlant sobre la llibertat del nostre poble?
De quina fè parles ???? la del aquest home que té l’indescent suberbia de creure que es el representant de Deu sobre la terra, i que desprès d’haver fet declaracións que han ofès el món Musulmà fa tot el possible per no presentar excuses ??
Que no la vas sentir, la Fè, en aquella sala plena de Catalans ? Dons jo si. La fè que fa moure homes i dones per reunir-se desprès d’un dia de feina en una sala, en comptes de retirar-se comodament a casa per sopar… La fè d’homes i dones que resisteixen parlant a diari el Català. La fè en el poble català…
però bé, … de quina fè parlaves????
Cada vegada més, l’obra d’Aznar, continuadora de la de Franco, continua fructificant. Revistes, ràdios, diaris, agències de publicitat, televisions… promocionen els toros, la fiesta nazi de la nació espanyola. Ara la volen exportar a Occitània, França, Rússia, Austràlia…
Mots turistes venen a Barcelona per morbo, per curiositat o mig enganyats a veure torturar i matar bous, amb l’acompanyament teatral espanyol, espanyolista, elitista, carca….típic de la fiesta nazional.
La plaça de braus de la Monumental, propietat del grup Balañá, guanya diners gràcies a els turistes que venen en autocars amb guíes turístiques inclosos.
Si vols que això acabi, vine a la Manifestació ANTITAURINA de diumenge 24 de setembre de 2006 a les 16.00 h front a la porta Gran Via-Marina de la Monumental.
No com la guerra espanyola del 1936 a on Anglaterra i França no és van voler implicar directament al contrari que l’Alemanya de Hitler i L’Italia de Mussolini va ser una guerra europea, jugada a l’Estat espanyol, on van primar els interesos del capitalisme en contra d’altres ideologies.
La guerra de successió a començaments del segle XVIII, va ser una lluïta amb participació europea, on Austria van recolçar els seus drets de la familia reial carlista de la Corona recolçada per Anglaterra, que no vea en bons ulls un Estat espanyol un estat espanyol en mans dels borbons i interesos de cases reials imperialistes i absolutistes.
Com al final heu va demostrar Godoy i Napoleó amb l’Armada Invencible cap a la conquesta d’Anglaterra.