Aquest diumenge, 20 de juny, a la nostra ciutat es farà la consulta sobre la independència de Catalunya organitzada per Sant Boi Decideix. Al darrera, moltes il.lusions, molts esforços, a empentes i rodolons, avançant enmig del desencís general o la indiferència de molts veïns, uns quants catalans ens aplegarem per votar pel nostre compte. Sense gaires partits al darrera, sense massa gent, però almenys sense cap altre obstacle que les nostres capacitats, s’ha anat fent via cap aquesta nova fita. Una fita molt important, en una batalla que ja hem guanyat només de fer-la, i que servirà a tothom per bastir un futur millor, fins i tot, per als que ara no hi són.
Tinc el sentiment d’haver col.laborat poc, potser fins allà on podia,
però estic content d’haver-ho fet. Em sento com aquells israelites de
Gedeó que no més de tres cents es van aixecar per defensar el seu poble i
vèncer l’enemic que els volia esclavitzar. Avui dia, els enemics no són
tant les persones sinó aquells vicis i aquelles coses que han corromput
la nostra societat. Per això volem dir que no tot és mesquí, sinó que
amb esperança voldríem dir com Salvat-Papasseit que “Res no és mesquí,
ni cap sang és isarda, ….”, i també recitar els versos de Màrius
Torres, en el seu aniversari, i escoltar la magnífica versió que va fer
en Celdoni Fonoll “Sé d’una ciutat lluny d’aquí, fidel com les
boires…”
Però des del Baix Llobregat, recitarem el cant dels
pagesos que recullen i mengen les darreres cireres de la temporada, de
primavera frescal que ens ha donat Sant Pere Regalat, i que ha vestit
els paisatges de la nostra comarca d’un verd ufà, esquitxat del groc
intens de la ginesta que s’escampa pels vessants. Cal anar amb compte
amb les serps d’aigua que també s’han multiplicat, però que són les
primeres de fugir al nostre pas. Ànims, fadrins de Sant Boi, gaudim de les quatre cireres
que tenim a les postres abans de celebrar Sant Joan!