Aquest petit apunt va adreçat a l’article d’en Manuel Cuyàs, Barcelona, anar i tornar per mar, uns dies després de parlar-se d’una possible via de trànsit marítim. Idea descartada perquè als nostres polítics no se’ls hi passa pel cap.
A l’atenció d’en Manuel Cuyàs,
Bon Dia,
us volia felicitar
per l’article on defensaveu l’ús de vaixells per anar de Sitges o Vilanova fins
a Barcelona. Amb la vostra ironia habitual, no estic segur si estaveu plenament
convençut, o feieu un pas més enllà. Una idea, "descabellada" en castellà,
forasenyada que em va provocar un somriure escèptic de seguida.
No us penseu que per la vostra opinió. Al contrari, perquè m’era impossible
imaginar-me que ningú, i sobretot els polítics actuals tinguessin el coratge de
tirar-la endavant. La navegació de cabotatge és possible, però cal organitzar-ho
tot bé, i això ja no entra en les capacitats de les persones que estan al
davant. La seva imaginació està abocada a guanyar eleccions, i la resta ja no
importa. De fet, com a usuari de la bicicleta, sóc partidari d’utilitzar tots
els mitjans de transport a l’abast. Crec que el seu ús determina la seva bondat.
I com que entenc molt bé què passa quan demanes un carril bici per anar de Sant
Boi a Barcelona o a l’aeroport, i tothom et mira amb cara d’imbècil! I no ho
demanem perquè sí, de Sant Boi a Barcelona es pot recorrer els dotze quilòmetres
en menys d’una hora, i fins a l’aeroport en vint minuts! Quan es triga a anar en
cotxe en hora punta? Sense comentaris, o allò de: "D’on no n’hi ha, no en raja"
.
Bona sort a tothom, que ens farà falta!