Al darrera la nevera

Hi ha dies d’estrès, obsessions, plans de futur i contradiccions, en què la ciutat se’t cau al damunt. Aquests dies escolto Sanpedro.

El disc va sortir ja fa uns mesos però no n’havíem parlat, i és de justícia fer-ho. Crec que no m’equivoco si dic que estem parlant d’un dels millors grups de Catalunya. Van guanyar el Sona 9 fa uns anys i van editar un disc, La porta estreta (Música Global, 2003). Van fer un bon grapat de bolos, però llavors va passar el que passa amb molts grups que guanyen el Sona 9: que la discogràfica treu el disc i després s’oblida bastant de l’assumpte. Tot queda en mans del grup, i de vegades surt bé… i de vegades no.
Gairebé havíem perdut l’esperança d’un retorn i aquí els tenim de nou amb L’atracció monumental, editat per l’independent Cydonia. Un disc dedicat a una determinada forma d’entendre Barcelona, la ciutat i els seus habitants, amb peces com aquest "Aribau". Referències de l’elegància pop –Radiohead, Gene– per una formació amb pocs paral·lelismes a casa nostra, que ho té difícil per tirar endavant en un mercat copat per la proposta festiva, però que busca fer-se un lloc enmig d’aquesta nova escena independent cada dia més prolífica.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!