L’Assemblea Amaziga de Catalunya (Secció del Garraf), l’Assemblea de Joves de Vilanova i la Geltrú, Endavant (OSAN) (Comitè Local de Vilanova i la Geltrú) i els Familiars i Amics dels Detinguts, han realitzat aquest comunicat en relació a les darreres detencions ocorregudes al Garraf:
Davant dels fets ocorreguts la matinada del passat dimarts 10 de gener, festivitat del sacrifici (al `ayd al `adah) per a la comunitat musulmana, volem manifestar el següent:
– Primer de tot la nostra indignació pel tractament de l’informació feta pels mitjans de comunicació, nacionals, estatals i internacionals, que lluny de seguir els criteris de professionalitat periodística, informant amb objectivitat, han buscat en tot moment el sensacionalisme, difonent sense dubtes la versió criminalitzadora, sense respectar la presumpció d’innocència i exagerant les acusacions.
– Això, i el nostre malestar per quan i com es va fer l’operació. No som tan ingenus de pensar que fos casualitat el fet que es triés el dia de la festa del sacrifici, una de les dates més assenyalades per a la comunitat musulmana i amb més arrelament popular, per a fer aquest fort cop d’efecte. Un avís. Però, un avís per a què? Per a dir que “els terroristes seran perseguits fins al final”? O per a fer assumir la seva vulnerabilitat a la comunitat immigrant, per a fer-li interioritzar la seva por, i “la seva culpabilitat”?. L’impacte i la commoció que va causar entre aquesta comunitat era i és encara patent, i sense oblidar que els va impedir de celebrar la festivitat amb una mínima normalitat. I no ens sembla tampoc casualitat la posada en escena que van protagonitzar les forces policials i militars de l’Estat, més digna d’una pel·lícula de ficció, malgrat que darrerament ens hi estem acostumant. L’impressionant desplegament, amb un gran nombre d’agents, i fortament armats, a molts carrers de la vila, transmetia una sensació d’alta perillositat que de seguida va deixar empremta entre la població, contribuint així a incrementar la sensació d’inseguretat, que ara mateix és la llenya que alimenta el foc del rebuig a la comunitat nordafricana, i l’immigració en general.
– Sentir les notícies del mateix dia o veure les portades dels diaris de l’endemà feia venir por. Per a valorar les acusacions imputades esperarem als avenços del procés judicial, però ens atenim a les diverses experiències precedents, per les quals sabem que aquestes detencions massives sovint es fan a partir de proves poc o gens consistents, recolzant-se en vincles tan poc inculpatoris com ara parentiu, o simple coneixènça, i fins i tot aparença estètica. Diem això perquè encara ens en recordem del cas del tristament famós “Comando Dixan”, del qual es recorden paròdicament les declaracions del president del govern d’aleshores, José Maria Aznar, i d’altres dirigents del seu partit, declaracions tan verídiques i fonamentades com les acusacions de possessió d’armes de destrucció massiva de l’Iraq previ a l’ocupació. I diem això per què alguns de nosaltres coneixem alguns dels 14 detinguts i sabem que són les persones menys sospitoses d’estar implicats en els delictes que se’ls atribueixen inqüestionadament. També volem manifestar la nostra preocupació pel tracte que poden estar rebent els detinguts ja que les mesures que se’ls aplica sota la Ley Antiterrorista, bàsicament un aïllament total i absolut (sense possibilitat de comunicar la seva situació a les seves famílies o de rebre l’assistència d’un advocat) no ens donem garanties d’un tracte exempt de tortures i pressions de tota mena per tal que signin unes autoinculpacions que esdevindran proves claus, de vegades les úniques, en el posterior judici. I simplement ens remetem als fets.
– Finalment, volem destacar el trist paper dels representants polítics, especialment els locals, que si bé d’entrada han intentat transmetre una imatge normalitzant i conciliadora, no han aportat res per aportar una altra visió al cas ni per defensar la dignitat afectada d’uns quants ciutadans dels que representen, ni d’acostament a les famílies que es mantenen en l’angoixa, i sense cap mena d’informació.
Per tot això fem una crida al respecte, a la normalitat i a la solidaritat, i a seguir les properes accions que s’impulsaran per a aconseguir-ho. Per ara es preveu una roda de premsa i una concentració divendres 13 al vespre al centre de la Vilanova i la Geltrú.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
+ Indymedia Barcelona: Roda de premsa i concentració en suport als familiars dels efectats/es de la operació antiterrorista Vilanova i la Geltrú.
Molt bé, molt bé. Sou molt solidaris.
Però jo encara em pregunto: Aquesta gent de l’EIR (CUP, Endavant, CAJEI…), realment, què feu per Catalunya? Què feu davant del constant intent de genocidi que pateixen els Països Catalans? Què feu davant de l’especulació que destrueix el territori, si alhora en defenseu una de les causes principals (excés d’immigració) ? Què feu davant de la imposició linguística del castellà sobre el català si eleveu els seus principals executors (immigrants) al nivell de semidéus a qui s’ha de permetre tot?