volia ser americà,
em fascinaven els portaavions ancorats fora el port
em fascinaven aquells grans monstres, vaixells grisos…
no es va fer realitat el somni, m’havia de fer falangista
per poder anar-hi i fer-me americà
En Isasi, va detectar el meu somni, m’ho va proposar, era el delegat local de la “FET y las JONS” i professor de gimnàstica.
Rumm…ruumm… reactors aterrant sobre les planxes de ferro d’aquells aeroportsflotants… vestits de blanc, impecables sobre les cobertes en aquella visita a la VI flota.
I a les revistes; mecànica popular, publicitat d’automòbils alats, de somni americà
Recordo una classe de FEN. L’Isasi ens comparava la crua realitat que vivien a l’Unió Soviètica amb la terra de benestar que ens havia tocat en sort gràcies al “savoir faire” del Caudillo. Imagineu-vos, deia, que fins i tot les dutxes són comunitàries, ningú té dutxa a casa seva…En Pruna que era al meu costat va dir fluixet , doncs a casa ens rentem en un gibrell, a casa també vaig mormolar..