La meva aspiració és ser lliure i independent. Com a persona i com a
poble. No dependre de la cotilla de la constitució espanyola que va ser
redactada pels hereus del franquisme. Per tant vull una constitució
catalana. Renunciar-hi pels pactes polítics és quedar-nos en el manicomi
de la dualitat de les idees. I jo vull escapar-me d’aquest manicomi. Ser
realista i obtenir satisfacció a les aspiracions personals i
col.lectives, és poder ser lliure de les influències que no et deixen
ser-ho.
Si no s’és lliure sempre hi haurà picabaralles i conflictes. Per molt
comprensius que pogem ser amb els que no pensin com nosaltres. No es
poden traïr els sentiments de pertanyença.
Ser realista és obtenir el que ara és impossible
Romaní de Mata
El segons pas és posar-s’hi.
Alguna suggerència?