robar
El govern de torn fa de guardià, garant de l’estat, per preservar les institucions, financeres, bancs, abandonant als ciutadans a la seva sort, que son els que mantenen l’estructura amb les seves aportacions directes i indirectes, restringint-los els drets bàsics; la sanitat, l’ensenyament, l’habitatge i el treball, feina en condicions per poder adquirir el més important per mantenir-se sa i viu, l’alimentació sense haver d’anar a fer cues i demanar caritat a les institucions de beneficiència els “bancs d’aliments”.
Els grans distribuïdors, els supermercats quan fan les seves previsions d’abastament, en les seves estadístiques ja es deuen començar a entreveure que hi ha una tercera part del seu negoci que no es pot distribuir i es fa malbé a les lleixes i l’han de llençar… coincidint amb la cinquena part de la població inactiva que no s’ho pot pagar.
Poden fer varies coses, entre elles, donar-ho directament a les ONG’s per què ho distribueixin o ells, els distribuïdors, donar-ho directament als seus clients que han deixat de ser ho per què ja no poden adquirir-ho.
El què fa el ministre de la porra criminalitzant aquestes accions és posar en evidència el propi sistema i la manca d’ètica dels governants, l’han perdut, quan han rescatat les institucions de poder, els bangsters, endeutant-se i posant-se en mans dels especuladors que els hi compraran a interès mafiós, de lladres.
No tenen credibilitat, no tenen força moral, quan han incomplert totes les seves promeses i amb l’eufemime de la crisi, reforcen el sistema totalitari.
Robar? Jo no ho faria, no podria fer-ho, m’han educat, determinat i programat. Ja ho he assumit que robar és una falta contra la propietat.
L’estat ens roba i els seus administradors, els governants i els legisladors, legislen lleis i les apliquen encara que siguin injustes.
Canvien els temps, canvien els conceptes i tot és relatiu….
derivat de la gana o malnutrició no passa res.
Si és mor per manca d’una atenció mèdica ‘avançada’ és un altra qüestió.
El que roba per necessitat està mal vist i va a la presó.
El que roba aludint una causa noble és un Sant
I el que roba amb l’excusa d’evitar un mal major, gaire bé també.
anys va cobrar la paga de professor i d’alcalde alhora ‘sense adonar-s’en’.
També que a expropiat a uns llauradors al seu poble amb fins ‘socials’.
I tot depén del punt de vista que escoltes, dels llauradors espropiats o del
alcalde que ho ha trobat convenient.
Podria semblar que no és el mateix expropiar artícles de primera necessitat,
que qualsevol altra propietat, valor o que un joieria
però si que hi haja gent que tinga per a joieries i molt més
mentres altres no tenen ni per articles de primera necessitat.