el teu i el meu drapaire el primer que cridava era: hi ha cap pell de coniiillll !!! 🙂
Publicat el 4 de febrer de 2013
passaven
passaven cada mes, durant molts anys, a visitar industrials i empresaris, passaven de dos en dos.
passaven, per nadal, les monges de sant Vicenç amb l’estampeta,
passaven, per nadal, les monges de sant Vicenç amb l’estampeta,
passaven les beates amb la capelleta.
passaven a fer registres, “testimonis” amb els de la llei i l’ordre.
passaven a fer registres, “testimonis” amb els de la llei i l’ordre.
passava pel carrer, l’esmolet, xiuuuu, xiuuuu !!
passava el drapaire: drapaire !! cridava; -compro paper…
passava aquell home bru; -li arreglo el paraigua, senyora?
passava el drapaire: drapaire !! cridava; -compro paper…
passava aquell home bru; -li arreglo el paraigua, senyora?
passaven cada més, durant molts anys a ca’l amo a buscar el sobre, els podies trobar a l’hisenda municipal, furtant-te l’agenda en nom del jutge del jutjat o lliurant permisos al sindicato, dirigien educación física i formación del espiritu nacional.
passaven i van continuar passant,
la costum, des de sempre,
es van lucrar i ho han continuat fent, tots !
fins avui.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de societat anònima per romanidemata | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent