El país, aquest país, no sé a quin país es refereixen aquells que amb el seu espot publicitari em mostren cases adossades com les ciutats dormitoris de Sant Quirze o qualsevol barri de nou rics d’arreu de la península, diuen que es produeixen massa robatoris, en opinió del que pretén posar la por al cos, si és que ja no la tenen als pobrissons que s’han fet nou rics. Jo diria que se’n produeix massa, si, però amb violència verbal per part de qui ho pregona.
+…
D’altres caquejen i es retiren a la primera entrevista-test de
catalanitat, abans de començar. – Qui no s’ha llegit el zoo de’n pitus
com a símbol de solidaritat? Entre tots ho farem tot. Potser perquè
estaven entretinguts a il.lustrar-se en com fer el llit al teu company
i el mateix temps escalar el cavall Bernat.
I els d’altres que
menyspreen amb acritud i arrogància classista més propera als mitjans
ultres, del caire d’en Salvador Sostres o el trosdequaniam, amb
articles que defineixen la tipologia dels votants de qui pretén
monopolitzar la institució del país. Que potser volen dir el d’ells .
No el que jo visc.
O no?.