Generació...

Publicat el 17 d'agost de 2012

no m’hi trobareu, no m’hi sento cridat

fa dos anys vaig sortir al carrer (ho he fet en comptades vegades) com molts… no per defensar la merda d’estatut, que ja no ho era, tampoc per protestar en contra del tribunal constitucional per la sentència dels jutges polítics, sinó per fer un toc d’atenció festiu als nostres i dir-los a la cara el què volíem… 
No ens van fer cas, la ciutadania volía secessió i els polítics una altre cosa, un encaix, federalisme, concert econòmic… deien, després pacte fiscal i a la fi la clau de la caixa…

Els polítics, majoria al parlament ,siguin de tendència espanyolista, nacionalista,  independentista, o de ideologia de centre, dreta o esquerra, progressistes, liberals o conservadors, han actuat junts com a 5a columna.
La majoria ni s’han plantejat elaborar una quitança, el “finiquito” amb l’estat, per què al cap i a la fí ja no és una questió de sentiment nacional, o d’estat independent, és salvar el cul. Deixar de alimentar als altres, quan primer ets tu, quan la primera responsabilitat és procurar per tu, pel teu benestar i quan tinguis autonomia econòmica i números positius, llavors podrem ser generosos i fins i tot solidaris… Potser d’aquí trenta anys, quan s’hagi extingit el deute que ens han imposat. 

No és tampoc una questió històrica, d’herència amb els pares, ideològica, de avis o avantpassats, sinó per convenciment de present,  si no ho fem nosaltres sols, ningú ho fara per nosaltres, i ens assimilaran per llei.
La 5a columna sempre ha sigut a casa i s’ha alimentat de ideologies de control i dirigisme mental; religioses, falangistes, leninistes, trotskistes, stalinistes, maoistes, social-democràtiques, liberals… 

Els dirigents polítics no escolten, alliçonen, adoctrinen, influeixen, manipulen voluntats. 
Volen mantenir l’equilibri impossible amb la democràcia segrestada, amb normes restrictives. Districtes. Llistes, representants indirectes, pactes…

Prou! 

A mi no m’hi veuran, ni m’hi sento cridat, ni pels que convoquen pel pacte fiscal, que és continuar lligats a l’estat…

– Que rucs que ens creuen! 

Ni pels que criden a la secessió, per la independència…

Amb manifestacions, agermanat-se, en comunió, amb proclames d’idignació al carrer no la obtindrem mai. 

La independència s’obté divorciant-se, exercint-la, no proclamant-la.



  1. Però com vols que el poble es mogui si no sent la seva pròpia força. La manifestació, igual que la del 10J, no serà per complaure els polítics, sinó per empènyer-los cap a la independència. I no em valen les teves excuses. Parat dónes la raó als que no volen la independència. Si no, digues què has fet per alliberar Catalunya durant els dos darrers anys.
  2. potser no aniré a la manifestació, dins, sinó des de fora fent fotografies, però si que vull gaudir dels actes de les entitats culturals, que es faran al passeig Lluís Companys, a l’Arc de triomf, potser una ullada al fossar de les moreres i al concert de la tarda amb Brams, Pastora i etc… 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de societat anònima per romanidemata | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent