Publicat el 15 de novembre de 2010
ho sé
Et vaig mirar,
amb un enuig contingut
ho vas veure en la mirada…
amb un enuig contingut
ho vas veure en la mirada…
Et va ferir,
en aquell instant,
es va acabar la màgia…
l’inici del final
ho sé!
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de sensacions i vivències per romanidemata | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
Un poema preciós, i terapeutic.
A mi la poesia també em serveix per desfogar-me i per deixar fruïr els desitjos i les malediccions,
una abraçada.