Generació...

… vaig llegir , que en Miquel Sellarés del centre d’estudis estratègics proposava de crear un exercit català quan siguem independents, donava raons, per exemple, de que no som com Costa Rica on els USA els donen cobertura, que entre altres aspectes ens  hauríem d’integrar a la NATO i a d’altres institucions de defensa on hauríem de col·laborar amb el nostre exercit… 

i precisament una de les rèmores que tenim els humans, al món, son les armes i la violència que comporta defensar-se pels qui volen imposar-se per les armes…. 

li he  donat voltes a aquesta idea de la defensa, i m’he mirat alguns aspectes relacionats en la seguretat que cal tenir en compte…

malauradament hi haurà gent, mala gent, que no acceptarà el que nosaltres decidim sobiranament, el que ja hem decidit i expressat, molts, al carrer…

usen la por, l’arma de la ” constitución española “, que com sabem,  va ser imposada per “conviure” i que no en té res de democràtica, com per exemple que l’exèrcit sigui el garant de la unitat del territori de España i amb el rei al capdavant, com si fossin les taules, bíbliques, de la llei…

potser aniran més lluny i usaran mètodes de guerra bruta, llogaran gent; esbirros, mercenaris i provocar aldarulls, malestar i potser inclús atemptats…
ja sabem com  funciona, quan ho han necessitat han usat fons especials finançant actuacions de violència organitzada o vigilància il·legal… 

algunes empreses de serveis de vigilància privats, de seguretat, és sabut, que els accionistes eren membres de l’extrema dreta,  tenen moltes dades de la ciutadania, dades confidencials de propietats, activitats,  localitats, adreces,  persones, telèfons, correus…
i només les han de compartir verificar i creuar…

no vull imaginar-me més del que hi ha…

només cal observar el món, i de com els governs intervenen en els assumptes d’altres països, sobirans o no, amb mètodes diversos i agències especials, per interessos varis, geoestratègics, econòmics, pel domini de les matèries primeres, petroli o el què sigui… 

no podem menystenir-ho, hem de ser realistes, ens posaran totes les traves, ens voldran fotre i malauradament ho hem de preveure.

que no ens agafin amb els pixats al ventre, però ignoro com i no m’agrada.