Publicat el 17 d'abril de 2011
en la memòria
una pica clavada en la memòria…
…em sembla que, sí que és això, només una espina clavada que dol, que sempre hi serà però que deixes enrere, en la memòria, i que l’únic bàlsam que cura, no és el temps, sinó que és el mateix que et dol per l’absència. L’amor.
…em sembla que, sí que és això, només una espina clavada que dol, que sempre hi serà però que deixes enrere, en la memòria, i que l’únic bàlsam que cura, no és el temps, sinó que és el mateix que et dol per l’absència. L’amor.
(potser sona una mica cursi, i que?)
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de sensacions i vivències per romanidemata | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent