En estat de setge i segrestats. – Quin futur tenen els nostres fills?
Assetjats pels poder i segrestats.La nostra voluntat no compta, el que s’ha decidit, el que hem decidit és paper mullat, il.lusió d’idealistes…
La pressió de tots els poders de l’estat pot més que el poder de la voluntat de les persones, del poble:
Els poders polítics, els partits , els polítics, els professionals; per mantenir-se, pacten entre ells, tramen enredos, el que els convé per seguir governant els nostres destins, o ells així s’ho creuen.
El poder judicial, funcionaris, el botxí, el buròcrata, l’ocult, que dicta i interpreta la llei segons els convé, mentenint l’estat de les coses. L’Estat, la unitat de la nación amb, la repressió de les llibertats del individus i dels pobles amb les seves lleis, i constitucions, (taules de la llei) i tribunals d’excepció; Audiencia Nacional.
El poder de vigilant que li ha sigut atorgat a la milícia, que ara parla, i amenaça, i dicta les normes, ara toca; dictadura tova? El seu cap no ha estat mai elegit, ha estat imposat. (El regne d’España, és una burla per la llibertat i la democràcia).
L’esglèsia amb els seus caps, que moralitzen en termes polítics i enverinen les ments, rentats de cervell. Dirigeix els destints dels seus deixebles, per continuar mantenint, propietats i privilegis. La caverna i els tam-tam, mitjans, coperant, instigant, intrigant. Els bruixots de la tribu.
El poder econòmic, i les seves martingales, compres d’accions amb informació privilegiada (Abertis). Compres de terrenys i requalificacions (avelàndia) … Les grans corporacions que es fagotitzen entre elles per dominar el mercat…. La Banca amb les hipotèques, amos dels guanys d’altres… lliure mercat, a cost de precarietat i esclavatge
Els sindicats majoritaris, guardians de la voluntat dels patrons..
Un altre món és possible? amb llibertat, cooperació, treball, autogestió i organització assemblearia?
Perquè aquest món no em satisfà, ni m’agrada gens…
Ens segresten el present.
Quin futur tenen els nostres fills?
… per si de cas.
Els nostres fills? Diuen que a Madrid hi ha molta més feina, i molt millor pagada. I al que s’enyori del mar sempre li quedarà Marina d’Or, ciudad de vacaciones.
Això si, tots tindran dret a parlar català, "en la intimidad".
Un altre món és possible però serà un món on hi haurà d’haver-hi gent, i per a construir-lo, necessitem fer-lo la gent, però la gent hi està per la feina? Ja ho canta l’Ismael Serrano: "Yo soy frágil como un cristal si falta usted a esta cita, mi amor". Un de sol sense l’altre mai podrà fer res. I on és l’altre? Per què no s’hi presenta, a la cita?…