el segon dia, després – 3 – en López-Tena i solidaritat
creuar el llindar de fer el pas, de parlar clar, amb vehemència, els feu por…
molts han escollit pel vot útuil, encara que l’instint els demanava: lluita! no heu perdut, heu fet de punta de llança, heu mostrat i denunciat… gràcies a la vostra lluita s’han airejat, vicis, inèrcies i corrupteles, heu despertat consciencies i han canviat molts sentiments, ens heu fet sentir lliures, heu sabut aglutinar idees,
va ser una bona idea, la coalició transversal, però no ha cuallat…
Heu fet de motor.
El país hi ha guanyat, segur!
Ara cal disoldre’s, i segur que ho fareu amb dignitat i iintegrar-se cadascú al seu lloc…
Gràcies
Endavant
visca Catalunya lliure!
(carta oberta d’Alfons Lòpez Tena dirigida als adherits i simpatitzants de SI)
Benvolguts compatriotes:
Analitzar quins partits han estat votats (i on, quant, per què i malgrat què) contrasta amb el capteniment electoral dels pobles que efectivament opten per la independència com a projecte polític immediat i central, més enllà de desitjar-la com a sospir de la criatura oprimida. Però també és cert que, per primera vegada, l’expressió de l’anhel de llibertat ha tingut prou pes per centrar el debat polític. En bona mesura, aquest anhel és més viu en els votants que no pas en les opcions que han triat per dur-lo a terme. Serà tasca de tots recordar-los, als partits que han obtingut representació parlamentària duent la independència al programa o al cartell (en metàfora o directament), que ara hauran de respondre a les expectatives que han despertat. En política, les paraules són compromisos, i els compromisos s’han de complir. Fins i tot a Catalunya.
Ja us podeu imaginar que escric aquestes línies amb pesar: sincerament penso que el resultat de Solidaritat és una dificultat afegida en un camí que no ha estat ni serà fàcil. Al capdavall, sense els missatges i els plantejaments que a Catalunya representa Solidaritat, la independència no ha estat guanyada enlloc. I per això considero, igual com ho considerava el 24 de novembre, que continuen essent necessaris. Imprescindibles. De fet, la sola existència de Solidaritat, el treball constant i tenaç dels homes i les dones que li heu donat forma i contingut en aquests dos anys i mig, ja han servit per tibar la corda, per sacsejar unes estructures polítiques que semblaven petrificades i que cal que es moguin al ritme que marca el poble.
Les derrotes són òrfenes i les victòries tenen una munió de pares i mares, però no ací, no ara, no entre nosaltres. Assumeixo, per tant, la responsabilitat pel fracàs electoral i obro un temps de reflexió. Solidaritat és més necessària que mai, ara s’haurà de conduir igualment aquest projecte polític d’independència en circumstàncies no parlamentàries, i per això cal que jo faci un pas al costat. Podeu comptar amb mi i tenir-me, si així ho voleu, a l’executiva o a la base o onsevulla. Només em resta dir-vos que, com sempre he fet i com sempre faré, em mantindré fidel per sempre més al servei d’aquest poble.
Visca Catalunya lliure!
Alfons López Tena
El poble s’ha posat en marxa. Salut i independència,