Generació...

…el problema, si és que n’hi ha, és la dualitat o la dicotomia dels que diuen que se senten catalans i espanyols.
Per mi és propaganda interessada.

El problema és que no ho volen entendre i neguen i no volen comprendre, per les circumstàncies que siguin, de perquè ells o els seus pares o avantpassats varen venir i no es varen preocupar de saber o comprendre la terra on viuen i qui som o el sòl que trepitgen i qui l’ha trepitjat, el perquè parlem el què parlem i com ens organitzem, i com fem… i perquè sempre ens queda en la memòria

per això ho decidim el proper diumenge, per treure’ns de sobre el jou de les lleis imposades, l’autoritat imposada, el seu domini… 

Es un plebiscit.

M’han replicat renyant-me per la meva opinió sobre la llengua, primer una noia molt educada, dient-me que no coneixia en Jordi Cañas i que no sabia com pensava, després un friki, @cmpunk_fran   que em va titllar de nazi (després ell mateix el va esborrar)  després un altre tuit d’un que és presenta com arquitecte, tots per la mateixa piulada al Àgoratv3 de fa uns dies… els piulava que m’irritava profundament que un exdiputat, ara no ho és, en un mitjà públic i en el parlament es dirigís a l’audiència en castellà, és una falta de sensibilitat i respecte, un acte de prepotència gratuïta als catalanoparlants, sabent que el parla i l’escriu perfectament. Els arguments en la seva defensa, la noia, eren que li era més còmode expressar-se en castellà. No m’ho crec, percebo que és pur sadisme, per provocar. Un altre argument de l’arquitecte, després de dir-li que a mi no em molesta que la gent parli el que vulgui parlar. Li posava com exemple que hi ha gent que parla en amazic, mandinga, àrab, o xinés, per dir-ne alguns…  Em replica que no són llengües cooficials de Catalunya. Responc que si es tracta de lleis ja ho entenc tot. Em contesta molt correcte i en català; Llei: Regla d’acció imposada per una autoritat superior. La meva rèplica; tens raó, les lleis o regles d’acció imposades per una “autoritat superior” te les has de passar pel forro, sinó no som lliures…

El problema és d’ells, se senten, espanyols, i afirmen sovint que són de la regió o comunitat autònoma de Catalunya. Per ells és una questió administrativa, de lleis. No se senten catalans, se senten espanyols.