de referèndum, res; declaració d’independència.
L’encaix ja es va intentar pels que sentien que volien formar part de l’estat, que creien en un estat federal, que es pensaven que les autonomies eren com un estat federal en transformació. Però no ! era un estat fòssil. S’havia construït malament, sota la dansa del sabre, que els tenia tots esporuguits i no s’havien atrevit ni ha imaginar a poder ser sobirans, ni en els somnis més agosarats.
Aquell memorable col·lapse del 10 de juliol del 2010 va ser el tret de sortida… In-in-in-de-pen-dèn-cia ! independència, independència…
Mentrestant som més pobres. Ens han anat collant. La troika dictant. Els Gobierno pepero, decretant els divendres. La Gene, doncs acatant…
Ens tenen retallats, precaris, desnonats, sense sostre, pobres… com refugiats, sense acollida, a casa.
Com? Com s’atreveixen hores d’ara a proposar pactes?
Ens cal de aquí a quinze dies declarar la independència. Acte seguit anar per feina; racionalitzar les institucions, reduir despesa institucional; sous de polítics. Aturar els desnonaments, pobresa energètica i instaurar la renda bàsica immediatament. Pla de xoc.
I mentrestant a partir de aquí muntar les estructures que facin falta.
I molt més…
I de referèndum, res; declaració d’independència. El referèndum ja el varem fer el 9 de novembre de l’any passat !!