Bon dia que es desperta,
la lluna al zenit ens contempla,
els estels, la seva llum,
ens mostren altres mons ja finits-infinits, potser.
i el brogit de la ciutat que poc a poc es desvetlla
M’has parlat en aquest lloc teu i meu,
em prens la ma i em dius;
no tinguis por i fes allò que t’agrada.
Ho fem, ens omple d’energia.
Sóc a la terrassa pensan-te,
et vull amb mi.
No hi ha demà.
De matinada.