Generació...

de matinada

Bon dia que es desperta,
la lluna al zenit ens contempla,
els estels, la seva llum,
ens mostren altres mons ja finits-infinits, potser.

i el brogit de la ciutat que poc a poc es desvetlla

M’has parlat en aquest lloc teu i meu,
em prens la ma i em dius;
no tinguis por i fes allò que t’agrada.

Ho fem, ens omple d’energia.

Sóc a la terrassa pensan-te, 
et vull amb mi.
No hi ha demà.

De matinada.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de sensacions i vivències per romanidemata | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent