Publicat el 4 d'octubre de 2013
crònica a l’exili – 7 (els gossos al cul)
sense telèfon, però la companyia ( Telefonica-Movistar) continua facturant sense tenir servei. Ja poden cridar ous a vendre! és una vella expressió que tothom entèn, (podría ser groller i emprar les expressions com; engegar-los a cagar a la via o a prendre pel sac o prendre pel cul).
sense aigua, aviat, ja no tinc dret a l’aigua,
ni llum…
i ja és hora de marxar!
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de viatge inesperat per romanidemata | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent