Generació...

– Quantes llunes té un hivern ?
A que ve aquesta pregunta et preguntaràs. Fa un moment en conversa, comentava que no m’agrada passar fred.
Parlàvem de que les nits encara són d’estiu, Ja hem començat la tardor. Me’n he enrecordat, recordava que molts, moltíssimes i molt pocs hem pogut gaudir d’una nit esquiant sota la llum de la lluna. Els cristalls de la neu gelada pampalluguegen com diamants i freda, la nit, llisques sobra ella. Esquies. Fa molt de temps, venia a comparació de les nits fredes d’hivern o les càlides d’estiu. Quantes vegades havia esquiat en una nit de lluna plena. Sembla un somni, com molts, però va succeir. No va caldre prendre’s res per gaudir-ne. Eres allà, tu i la lluna.
Ah ! i la immensitat plena d’estels. I el món dormint.

Instants no efímers, ara entenc el sentit que pren descriure-ho, que potser és efímer, ja no existeix, però que no ho és, és la teva vivència i resta en la teva memòria per sempre. Com els estels que ja no hi són. el què queda és allà, veus la llum, les ondes lumíniques m’avisen que ja no existeixen, però no són efímeres, les veig.

Doncs això, que espero, que m’espero escrivint-te, aquí a la terrassa, ja de nit amb bona temperatura, temperada, ideal per estar-hi en camisa, ara quasi a tres-quarts d’onze de la nit. M’espero, tota la casa mig buida, els estris ordenats i embalats a punt per començar el trasllat. Assaborint la nit.

Començava a tenir la costum de viure-hi, acostumar-m’hi a veure el paisatge de l’arbre, l’araucària presidint la terrassa. N’està ple, arreu, vaig començar-los a reconèixer a partir del meu. Els he vistos en molts llocs, cases rurals, he observat que els planten sovint junt a una palmera. Araucària. Li he vist al llarg de unes quantes primaveres, al llarg d’aquest anys, com les pinyes es feien grans i verdes, maduraven i com queien els pinyons. Com s’assecaven branquillons i aplegar després d’una ventada un munt de tiges…
I nius i generacions de tórtores. Per cert fa molts pocs dies n’hi havia dues cries al niu, i de cop, d’un dia per altre només n’hi ha una, i s’ha fet molt gran, l’altre no la veig…

El compressor del súper (del carrer de baix) ja ha part de fer soroll, només s’escolta la ploma lliscant sobre el paper. Silenci.
Només han passat uns minuts, eterns. Escolto el silenci. Silenci.

Bona nit (ara bon dia).