Publicat el 5 de setembre de 2013
crònica a l’exili – 5 (passatemps)
Mentre vius, fas. Actitud.
Descrius, el què vius, sents, veus, perceps.
Et fas una mica invisible, sense aixecar gaire polseguera, passes de puntetes, et protegeixes, t’adaptes. Ets. Com si no hi fossis, però sí, hi ets.
De pas, som de pas, passem, passem la vida i amb ella el temps.
Passatemps.
Descrius, el què vius, sents, veus, perceps.
Et fas una mica invisible, sense aixecar gaire polseguera, passes de puntetes, et protegeixes, t’adaptes. Ets. Com si no hi fossis, però sí, hi ets.
De pas, som de pas, passem, passem la vida i amb ella el temps.
Passatemps.
PS:
i mentre passa el temps, fas – > el logo per a Catalonia framework
– de’n Carles M : Gàcies per confiar en mi
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de viatge inesperat per romanidemata | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent