Publicat el 29 de desembre de 2010
atracció?
Em sento observat, sento que em miren…
La veig a l’altre costat del carrer, per uns instants ens quedem quiets mirant-nos l’un a l’altre…
continuo el meu camí i em giro, ella està aturada, s’ha girat també, m’està mirant… mi acosto, ens saludem…
– És que… com em miraves ?
– Crec que et conec de vista. Em diu.
– Jo també t’havia vist… Vols prendre alguna cosa?
– Estic casada…
– I què? l’hi etzibo, ja saps el que vull.
– No estic preparada.
– Més tard potser, et va bé?
– Ja ens tornarem a trobar…
– Val, adeu… li dic.
no l’he tornat a veure
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de sensacions i vivències per romanidemata | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
Perque de vegades costa tant poc parlar clar amb algu que quasi ni coneixes i amb els de aprop es fa mes complicat??
Qui sap si ella si te veu a tu…..jajajajja
Un petó ben gran Joan.
Muakkkk!!
Si, em resulta familiar. Jo també hi he passat per aquí… ja fa anys, però.