gossos

a mi em feien respecte, i sovint por perquè m’eren desconeguts, ells, captaven amb el seu olfacte, l’olor del’adrenalina que jo desprenia i es posaven neguitosos, fins que un bon dia una persona, que m’estimava, em va reconciliar amb ells.

Com amb la mar, perdre la por a surar i nedar-hi

Un pensament a “gossos

  1. M’agrada molt l’estil dels apunts curts, com tu dius, íntims, abstractes i poètics…
    Un altre de la teua generació segurament amb prou coincidències…
    Salutacions.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *