Generació...

Arxiu de la categoria: General

Paraules confinades

1

Dia radiant, ara mateix em venen ganes de pujar a un cim. No ho puc fer, ja ho sé. Aniré al terrat. Veuré l’amplitud del paisatge, l’horitzó i imaginar que més enllà de l’horitzó que no té fi, on hi ha el mar, més enllà on no s’acaba, cap amunt hi ha l’infinit

#ParaulesConfinades

Publicat dins de General | Deixa un comentari

capitol : banc expropiat

0
Publicat el 26 de maig de 2016

després de ser espectador passiu durant més de tres dies:

L’assumpte és que l’administració ho vol controlar tot i no permet que la gent s’autoorganitzi, gestionant els seus propis interessos.
Tanquen espais, ocupats o no que són d’us per la comunitat. Espais alliberats.
Apropiats en mans de bancs, especuladors i fons voltors -que s’han rescatat amb diners públics-. Aquesta és la qüestió.
L’administració fa servir els seus esbirros amb violència instaurant desordre on hi havia organització i ordre natural.
Conseqüència, doncs la que es viu i es viurà exponencialment. Sinó al temps.
Aquest sistema ja no rutlla.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

El país dels Porcs. Osona.

0

Porca Misèria. El país dels Porcs. Osona.

Després d’assistir, ahir, a Vic a la presentació del monogràfic. Porca Misèria. Destrucció de les granges de ramaderia tradicional. Crec que s’ha de tenir aquestes consideracions per fer denúncia efectiva en cinc àmbits d’actuació clau.

Les macro-granges d’Osona. Industrialització de la ramaderia porcina. Concentració de monopoli porcí. Mercat de preus del porcí. Mercat de la competència. Tribunal antimonopoli.

Producte transgènic. Alimentació dels porcs amb soja transgènica importada de sud-Amèrica. Productes sanitaris d’ingesta, antibiotics, preventius que són integrats en l’organisme.
Sanitat.

Contaminació del sol, amb els detritus dels animals, els purins. Contaminació del subsòl contaminació dels aquifers per sobre de les recomanacions de la OMS. Delicte ecològic.
Fiscalia de medi ambient.

Condicions de treball per elaborar el producte càrnic. Precarietat laboral.
Falses cooperatives. Contractació d’autònoms dependents. Reclutament temporal d’immigrants. Esclavatge. Sindicalització.
Inspecció de treball.

Maltracte animal. Les condicions de vida, el tracte rebut pels animals en les celles on s’engreixen. L’alimentació transgènica i productes antibiotics. El sacrifici. Les condicions dels escorxadors.
Resultat un producte alimentari transgènic. Frau.
Consum.

Jutjat especial de monopoli, Sanitat. Mediambient. Treball.Consum

#mercatporcí #paísdeporcs #porcamiseria #monocultiutransgènic #contaminacióaquifers #maltracteanimal

(ref : la Directa 401 -09/02/2016)

Publicat dins de General | Deixa un comentari

l’Oriol

0

Vaig conèixer l’Oriol Solé l’any 1970. M’havia amagat a Tolosa de Llenguadoc.

M’havia lliurat de la mili per inútil total. D’aquella gent no en volia ni sentir a parlar-ne. M’avorria l’ambient de l’època. Em buscaven, tenia por, estava acollonit. En acabar el curs escolar el mes de Juny, s’acabava la meva feina a l’escola on treballava a Horta al carrer de Dante.

Vaig refugiar-me momentàniament a Cadaqués a casa d’un amic pintor. A Cadaqués vaig conèixer en Michel Bertrand, professor de psicologia a la Universitat a Tolosa de Llenguadoc. Em va proposar d’estudiar francès a Tolosa.
Em vaig passar l’estiu punxant discos a els Arrels, un bar a mitja muntanya, s’hi sentia bona música, la mestressa em va donar feina, servir copes, després quan la disc-jockey es va acomiadar, m’hi va ficar a mi.

Només arribar a Tolosa em van presentar l’Oriol. Era refugiat polític. Em va acollir al seu pis del barri de les Arenes. Vivia en un HLM on estava farcit d’immigrants.
L’Oriol treballava de repartidor de llet i diaris, al matí, a primera hora.
Em vaig matricular de llengua Francesa a la Universitat, vaig obtenir permís de residència. Era legal.
Amb l’Oriol parlàvem de política i de la lluita ideològica. Escoltàvem música a casa dels veïns, professors francesos; Mamas & the Papas i tendències musicals de l’època.
Poc a poc em va anar fent conèixer i introduït a altre gent de la ciutat, entre ells en JM Rouillan, molt jove i bromista. Vaig viure, la sensació del moment, de passar la vida i el temps…
En aquella època en el campus s’estaven preparant actes, que després van ser violents, en protesta pel judicis de Burgos.

Érem a l’HLM del carrer Maurice Sarrault el fundador de la Depeche du Midi. Els altres veïns, una família de treballadors espanyols, carregats de fills. Nosaltres en un pis d’estudiants.

En una missió vaig anar per encàrrec de l’Oriol fins a Saint Jean de Luz, vaig contactar en una adreça que m’havia donat presentant-me en nom de l’Oropèndola -Oriol-, era com es feia conèixer amb la gent d’Euskadi, a buscar un document dirigit als treballadors espanyols per recolzar als presos del procés de Burgos, que el règim franquista pretenia executar. En vam fer multitud de còpies, les vàrem repartir a tots els grups de suport.

Absorbint; Rosa Luxemburg, la república de Weimar, la 3a internacional, la revolució cultural, l’oposició al franquisme. El guevarisme. Prenent consciència per on anava el món.

Teníem informació. Les informacions quotidianes amb normalitat a la TV, als diaris. Veure com a Xile guanyava, la unitat popular, com Allende esdevenia president.
Temps guanyat, pensava que els meus companys de promoció s’estaven fotent a Ceuta, que és on m’hauria tocat anar. Feia una altre mili.

Érem un grupet que mirava cap la península. Es definia una base de divulgació d’idees, i una infraestructura per donar suport a l’interior. El comitè exterior de “nuestra clase”, grup autònom de les CCOO “oficials”. El formàvem 6 persones, col·laboradors necessaris; correus i logistes amb la finalitat de muntar una impremta; editar, transportar i distribuir el diccionari del “movimiento obrero”; una publicació en din-A5 amb sobrecoberta de cartolina, color verd clar. On s’explicaven coses com; què fer en cas de detenció, com organitzar-se i preparar assemblees, com crear comitès d’autodefensa dirigida als militats de les organitzacions clandestines d’aquell moment.

La nit del 31 de desembre al 1 de gener del 1971 una vegada acabada la missa del gall a la parròquia espanyola i mentre la gent marxava l’Oriol és va posar a cantar la internacional i alguns s’hi van afegir…
Havíem passat el cap d’any en una celebració de la parròquia espanyola de Tolosa, amb en Carlos, el capellà que ens donava suport, un xicot que treballava a la construcció que no me’n recordo del seu nom, en JM Rouillan –Sebas-, que per cert li vaig posar aquest àlies a la tornada d’un viatge a Donostia, el Bermejo, en Jean M. L, en l’Ollé, l’Oriol -Víctor-, i algú altre…
El comitè exterior “nuestra clase”, nucli exterior del 1000 -MIL- es va formar el gener del 71.

A finals de Març 1971 viatjo a Barcelona, em reuneixo amb el comitè interior, “nuestra clase”, amb el Montes i amb el petit al carrer Consell de cent amb Aribau.

A l’inici d’estiu viatjo fins a Guardiola de Berga, hem contactat amb uns miners, ens han acompanyat fins a Bagà, hem inspeccionat un possible refugi en cas de que alguna acció ho requerís.

A finals d’estiu sóc a Perpinyà durant el judici de l’Oriol, l’havien detingut dos mesos enrere a causa de l’expropiació d’una impremta. S’havia preparat la seva fuga de la presó, però no ens vam coordinar bé. En Oriol s’havia escapat, havia sortit abans direcció a Sant Miquel de Cuixà.

A la tardor del 1971 vaig marxar a París direcció Londres. M’hi vaig quedar tot un curs escolar.

Ens vàrem veure per darrera vegada amb l’Oriol a Barcelona a l’estiu de l’any 1972. Preparàvem una acció.
Poc després vaig deixar el MIL.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Discurs de Julià de Jòdar com a president de la constitució del Parlament de Catalunya

0

Discurs de Julià de Jòdar com a president de la constitució del Parlament de Catalunya – 26/10/2015

És una paradoxa que l’atzar m’hagi designat president d’edat d’aquesta cambra quan el nostre grup parlamentari no hi ha volgut ocupar cap lloc. No me’n queixo pas: l’atzar és arbitrari, però no frívol: vaig néixer una matinada dels Sants Innocents.

Més paradoxal encara — i molt menys innocent — és que formo part de la generació independentista que va organitzar el Comitè Català contra la Constitució Espanyola el 1978, perquè no va significar una ruptura amb el franquisme sinó la seva impunitat; perquè no va sorgir d’un procés constituent popular, sinó que va ser elaborada des de dalt; perquè no reconeixia Catalunya com a nació; i perquè mantenia els privilegis econòmics i classistes, les mateixes forces d’ordre públic, l’exèrcit intocable, i la judicatura del franquisme. I ens vam oposar a l’Estatut de Sau perquè emanava d’aquella Constitució i, en conseqüència, vam demanar una abstenció activa en les eleccions autonòmiques del 1980. La radicalitat independentista tenia un preu; el vam pagar amb persecució i soledat. Vam resistir mentre les institucions miraven cap a una altra banda el 1981 i el 1992. No oblidem Guillem Agulló. Vam treballar des de la base. Vam ser perseverants. I vam poder enllaçar amb la creació d’un moviment de masses democràtic, pacífic, i sostingut, que va començar amb la Plataforma pel Dret de Decidir el 2006, i va continuar amb les Consultes per la Independència entre el 2009 i el 2011, amb la manifestació contra la sentència del TC del 2010, amb la fundació de l’ANC, amb les diades dels últims anys, i amb la consulta del 9-N. Un país de carrer, que s’ha expressat amb tantes marees verdes, grogues o blanques, amb tantes vagues generals, amb tantes protestes i propostes arreu dels Països Catalans. Un país que ja hi és. La composició d’aquesta cambra n’és el fruit per acció, amb una majoria independentista, i per reacció, amb una nova minoria a l’oposició.

L’última, i més important de les paradoxes, és que disposem d’una majoria independentista al si d’un ordre juridicopolític que li nega tota capacitat de realitzar el mandat democràtic de la ciutadania que l’ha votat. La tasca principal d’aquest parlament serà la de resoldre el conflicte en els mateixos termes democràtics, pacífics i sostinguts del moviment que li ha conferit la majoria legal i la legitimitat moral per fundar un nou model ètic, juridic i polític assentat sobre la llibertat, la igualtat, i la justícia social per al nostre poble. Perquè fa molt de temps que els moviments pels drets socials, nacionals i civils, el teixit associatiu, estan constituint un model per a un nou país, on caldrà establir una nova i distinta relació entre continuïtats i ruptures democràtiques, entre el carrer i les institucions, entre les estructures socials i la vida moral, entre la trama constitucional i les seves bases materials.

S’ha estat molts anys ajudant a fer governs a Madrid, a construir les seves alternatives de poder, però ara no en som l’alternativa, sinó l’alteritat. Una alteritat que no se’ns vol reconèixer. Una alteritat que no està restringida a la utopia o al record, sinó que és concreta i factible. I necessària. Ja no ens acontenta el pinso: volem sortir de la gàbia. No canviar-la, sinó fugir-hi. No volem les molles, que diria Ovidi Montllor, és temps del pa sencer. La majoria independentista d’aquesta cambra n’és la garantia. I el parlament és un dels llocs on s’ha de construir políticament aquesta alteritat. Però no oblidem que també hi ha una alteritat que afecta a la majoria i una alteritat que afecta a les minories. El problema del pa i del treball afecta a la majoria. El problema de les retallades i les creixents desigualtats afecta a la majoria. El problema del patriarcat ens afecta a tots, encara que colpegi les dones. El problema de la salut afecta a la majoria. El problema de l’escola afecta a la majoria. El problema de la cultura afecta a la majoria. El problema ecològic afecta a totes i a tots. Però, en canvi, afecten a la minoria, i els seus interessos, les privatitzacions, els rescats bancaris, o la corrupció.

Som un sol poble, certament, però divers i plural i complex, amb unes desigualtats i exclusions per raons de classe, d’origen, de gènere, o de creences, que són ja intolerables. Vergonyoses. Aquest hivern hi haurà milers de famílies que no podran pagar la llar, els aliments, els serveis mínims. Hi haurà infants desnodrits i gent gran desatesa. Cap govern sorgit d’aquest parlament no guanyarà la legitimitat si no aplica les mesures indispensables per pal·liar-ho. No es pot fallar a la llibertat política d’aquest poble, no es pot fallar a la justícia social per a la seva gent. Però amb els pobres no s’han de fer experiments: si les institucions han d’aplicar plans d’emergència social, són ells, els pobres, que han de participar-hi i tenir-ne el control. Que cap mare de família necessitada no hagi de dir, com la portera de Palau més famosa de la literatura catalana, la immortal Secundina: “Talli qui talli el bacallà, una es queda sempre de portera”.

Són temps de llibertat. És temps de justícia. Visca la terra.

Moltes gràcies.

Julià de Jòdar

Julià de Jòdar (CUP-Crida Constituent) ha presidit la sessió constitutiva, en ser el diputat de més edat del nou Parlament de Catalunya – @julidejdarmuoz

#Alteritat
#ParlamentdeCatalunya

@julidejdarmuoz

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Propaganda d’estat, el terror necessari !!

0
Per poder continuar terroritzant les ànimes càndides que encara creuen en l’estat.
La llei mordassa, feta legal, sistema il·lícit que ja funcionava, que mai ha deixat d’existir.
La prova que ens han estat espiant, trucades, correus, missatges, piulades…
Estaven investigant? Si en tenien convenciment haurien d’haver anat directament als responsables, si és que n’hi havia.
En el tema que ens ocupa, visualitzant el desplegament, desmesurat, per tenir ocupats els xicots.
Digues-li terrorista, i ja tens un terrorista!, digues-li comando i ja tens un comando!.
– quin país volem?  El de la dependència de la propaganda de l’estat?  Propaganda Gobbeliana?
Terror necessari, propaganda d’estat. La legalitat vigent obre la caixa dels conflictes contra la dissidència.
L’#OperacióPandora, “Terrorismo”,  l’eina necessària per desmobilitzar, que no desmobilitza.
I la perla abans d’ahir, 24h hores abans:
“Ministerio Interior @interiorgob  España y Chile abren una nueva fase de colaboración reforzada en la lucha contra el terrorismo anarquista   pic.twitter.com/0m4e1IAGUg “
– @min_interior @EmbEspanaChile  – Min. Interior Chile, Ministerio Interior and Embajada España Chile –
No m’ho puc creure, és un fake, oi?
(li comentava en el RETweet d’en Jordi Muñoz  @jordimunozm )
Sic! Pensant-ho be, no m’estranya.
Com deia aquell, potser sóc paranoic però els sento a sobre.
Publicat dins de General | Deixa un comentari

regals

0
Publicat el 28 d'agost de 2014

regals

sense data, matèria d’oferiment,
estimulat pel joc d’endevinalles
regals sorpresa, regals de reis.

agraïment, en la memòria

comiat amb regust, retrets,
adjectius que s’han perdut en el temps,
connexions deficients.

memòria

Publicat dins de General | Deixa un comentari

gossos

1
Publicat el 22 d'agost de 2014

a mi em feien respecte, i sovint por perquè m’eren desconeguts, ells, captaven amb el seu olfacte, l’olor del’adrenalina que jo desprenia i es posaven neguitosos, fins que un bon dia una persona, que m’estimava, em va reconciliar amb ells.

Com amb la mar, perdre la por a surar i nedar-hi

Publicat dins de General | Deixa un comentari

il·legalització preventiva : el poder te por!

1
Publicat el 17 de maig de 2009

il·legalització preventiva contra sobiranistes i d’esquerres

La llei de partits polítics va ser dissenyada per prevenir, arraconar, als sobiranistes i l’esquerra no parlamentaria, del dret a participar en activitats polítiques.

La llei de partits obliga fer acte de fé; inquisidora, perquè condemni explícitament a ETA. Si no es pronuncien, no tenen dret a participar.
No s’accepta el diàleg parlamentari com a eina per arreglar els conflictes, s’aïlla els dissidents perquè no puguin participar i llestos. És una llei policial, totalitària i feixista.

Però qui la promouen i la signen no condemnen als activistes borsaris; especuladors, terroristes econòmics. No condemnen estats governats per dictadures. No condemnen als fabricants d’armes, entre ells el mateix estat, ni als seus traficants. No posen fre a les emissors de gasos nocius per la salut, deixen fer a les companyies d’energies contaminats, perilloses per la dificultat de ser reciclats, la atòmica. Permeten el cultiu i  l’ús de aliments transformats geneticament; trasgènics, contaminant els altres cultius tradicionals obligant als pagesos a sotmetre’s als laboratoris que creen les llavors. Fan la vista grossa a països que practiquen l’apartheid, com ara Israel. No inverteixen en països pobres per acabar amb la pirateria. S’omplen la boca i parlen de la necessitat de posar fre per acabar amb la fam i el subdesenvolupament, però no hi ha resultats. I quan un poble exerceix el seu dret a auto-determinar-se, s’hi oposen retirant els efectius de pacificació.

S’està condemnant, impugnant, privant a les esquerres de l’estat i independentistes a presentar-se a les eleccions europees.
S’legalitza la candidatura de Iniciativa Internacionalista.

El poder instituït té por!

a continuació article de Carlo Fabretti La criminalización de la honradez

Publicat dins de General | Deixa un comentari

bàrbars

4
Publicat el 9 de gener de 2009

“Com molt bé diu un publicista, qui torna la bufetada no es culpable…”

Com pot ser culpable un poble que es resisteix a invasions de bàrbars?

Invasions de territori via compra  o espoli de propietats legítimes, destrucció de documents de dret de propietat. Reduint a guetos els nuclis de població no pura, apartant expressament la població del drets més fonamentals, marginant a incivilització, privant de moviment i desenvolupament. No els queda cap més recurs que tornar la bufetada.

Invasions amb rostre de disseny, assentaments  arquitectònicament confortables en contrast amb habitatges en ciment en brut, sense polir i una estètica clara de subdesenvolupament. Brutícia.

Invasions des de l’autobús on es transporten a actuar els joves amb ray-ban i iPot, que es disposen amb els uniformes a transformar-se en militars. Preparats per entrar en els carros de combat i començar les massacres, com aquell que s’en va el cap de setmana a divertir-se, al camp de tir de Gaza, per ordre de l’estat legitimat per les N.U. en desgreuge pel patiment històric rebut. Història.

Quan deixi d’existir l’estat d’Israel tal com està concebut ara i es concebi com un sol territori a compartir Palestina/Israel  o com vulguin dir-li;  Immaculat, si volen, amb un parlament conjunt, sense que la religió mediatitzi les persones i la política en quedi  lliure, potser llavors en un estat laic, potser hi haurà pau.

Entre
els grecs, originàriament, “no grec”, és a dir, estranger, aplicat
indistintament als membres d’una civilització desenvolupada (perses,
egipcis) o als de pobles primitius (sàrmates, escites, germànics)
de l’enciclopèdia catalana
Publicat dins de General | Deixa un comentari