Oda

Independència per ser, del ser latent i viu.
en molts i per molts, en tots ells i elles,
l’evolució natural dels fets, les coses succeeixen.
 

Voler ser, voler viure, deixar de sobreviure, 
trencar lligams, amb la (porca) misèria. 
Misèria cultural de submissió, de rendició.

Independència és ser, revolució que no varem fer mai, pendent, per ser persones, sentir-se, vius, nets i dignes.
E
spolsada la por, i no morir, de morir-se. 

divorci, ver camí !

Cohabitant,
 cultures, per ser; – ui ! i aprendre’n…

En la polseguera i caos, ordre emocional, i raons, contundents. 
Idees i raons, ciència i ficció, pensaments, fets. Geografia, espai i temps.

(però ara me’n vaig a la platja, en parèntesi, un àpat de iode… )

i
 salut !

Imparable.
(això no ho atura ningú, cadascú al seu ritme, apreciar-hi la melodia que conté, i el propi passar en el temps, sincronitzats o no, però amb l’harmonia inexacte que comporta, gaudir-ho…) 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *