Tian Riba Bloc

22 de juliol de 2013
Sense categoria
4 comentaris

Els aitol.làs de l’estelada

Comentari a El món a Rac1:

Luis de Galinsoga va dirigir La Vanguardia Española durant vint anys, nomenat pel govern franquista, fins que un dia, emprenyat després d’assistir a una missa en que l’homilia es va fer en català, va deixar anar allò de “todos los catalanes son una mierda”.

Han passat més de 50 anys des que una campanya de joves cristians liderats per Jordi Pujol va aconseguir que Franco rectifiqués, però al militar Juan Carlos Gafo l’ha pogut la mateixa ràbia que a Galinsoga quan ha piulat “catalanes de mierda, no se merecen nada”.

S’ha d’aplaudir la celeritat del ministre Margallo i, si voleu, admetre que xiular himnes, que vol dir xiular sentiments, no és motiu d’orgull i satisfacció. Però la reacció del públic del Mundial de Natació no és contra els espanyols, sinó contra l’Estat castellanocèntric orteguià. Contra l’Espanya que continua mirant a Contador quan Purito ja és al podi.

I si el Purito s’ha de fer perdonar haver nascut a Parets, Carme Chacón s’ha de fer perdonar haver nascut a Esplugues.  La llibertat guiant el poble defensa la Catalunya plural, que deu ser la que vota el PSOE, perquè es veu que la resta està poblada per aiatol·làs de l’estelada. Galinsoga creia que els catalans falsejaven el fet diferencial, Chacón encara creu que hi ha centenars de milers de catalans abduïts pel fonamentalisme oficial.

  1. He acabat ben farta d’escoltar les lamentacions del per què el ciclista espanyol Alberto Contador ha fet el que ha pogut, que ha estat mnolt bé, etc. etc. i cap comentari, els mínims, del podi aconseguit per el ”Purito”.
    Ja es va veure que ningú de l’estat del reino de españa es va atrevir a inaugurar el Campionat del M¨Çon de Natació i ho van deixar en mans del ”seu representant a Catalunya’, senyor Artur Mas ….  
    Respon
  2. Entenc perfectament que un espanyol o una espanyola de bona fe se sentin ofesos quan veuen el seu himne xiulat. Però, escolteu, això és un conflicte, no una festa. I hi ha hagut, hi ha i hi haurà tensions. Cal, si de cas, explicar a aquests ciutadans que nosaltres se’ns oprimeix, ofega, limita -digueu-ne com vulgueu- i que la forma de poder que ens fa això és l’Estat espanyol, que, ves per on, té aquesta música com a himne (que, per cert, era el mateix que feia servir Franco, el criminal). Cal explicar-los que, en nom del que aquest himne representa, se’ns encotilla el benestar, se’ns limita la llibertat política, se’ns malmet la llengua i, sobretot, se’ns humilia quan ni se’ns respecta ni se’ns reconeix. Quan es fa befa de nosaltres. Quan no se’ns demana perdó ni per l’afusellament del nostre president. Quan se’ns vexa a qualsevol carretera del nostre país perquè parlem a un policia en català. Quan no se’ns permet votar. Etcètera. Llavors potser entendran que sentir aquest himne i no xiular-lo no és un senyal d’educació, sinó d’abjecta submissió.
    Respon
  3. You created some decent points generally there. I looked on the web for the issue and observed most individuals will accompany with your internet site.
    Respon
  4. S’ha d’aplaudir la celeritat del ministre Margallo i, si voleu, admetre que xiular himnes, que vol dir xiular sentiments, no és motiu d’orgull i satisfacció. Però la reacció del públic del Mundial de Natació no és contra els espanyols, sinó contra l’Estat castellanocèntric orteguià.
    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!