Cucarella
Toni Cucarella en roba de batalla
L’estatut (en) neoblaver
Aquesta setmana, la revista El Temps publica un article
ben interessant del lingüista Francesc Esteve sobre el model de llengua emprat en la redaccció de l’estatut valencià. El títol ja és ben eloqüent: L’estatut (en) neoblaver. Llàstima que
a l’edició digital de la revista no hagen penjat l’article sencer. Només aquest
bocí a tall de presentació: «El nou Estatut d’Autonomia valencià publicat
en el `Diari Oficial de la Generalitat Valenciana’ és, també quant a la
llengua, un lamentable bunyol que hauria de fer caure la cara de vergonya als
seus responsables, si de veritat es creien la importància i la dignitat que
pomposament li atribueixen. Són tantes les sapastrades i les castracions
neoblaveres -en la línia de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua- que costa de
donar-ne compte: per la quantitat, però sobretot per la qualitat, perquè amb el
model lingüístic i jurídic va implícita la concepció de país».
Busqueu
la revista i llegiu l’article sencer. Paga la pena per comprendre com funciona
la mentalitat “acadèmica”, i també quin és
el nivell de deficiència cultural profunda dels polítics que han consensuat i redactat aquesta segona versió, “corregida i ampliada”, d’aqueix
«cagalló legislatiu» anomenat Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Excel·lent l’article dels de la Costera.
Pregunta ingenua (o no tant) per als entusiastes de les coalicions pre-electorals: Obligareu la coalició EU-Bloc-Convocatòria pel País Valencià (així crec que voleu anomenar-se), el candidat del PSOE (Juan Ignacio Pla) a enderrocar l’Estatut de la indignitat (d’escola de cagons com diuen els autors de l’article) com a contraprestació per fer-lo President de la Generalitat?
De la resposta a la pregunta dependrà el meu vot.