Raül Romeva i Rueda

Eleccions europees del 2009? Però si encara falta. Doncs no tant. I en qualsevol cas la decisió que presumiblement acabaran de prendre els caps d’Estat i de Govern a finals de setmana en relació al que ha de ser el futur Tractat de Reforma de la UE, en el qual, entre d’altres, es planteja una redistribució d’escons del proper Parlament Europeu, serà també determinant per a molts partits. Recordo que de 732 membres electes a l’Eurocambra amb què vàrem començar la legislatura, vàrem passar a 785 amb l’adhessió de Rumania i Bulgaria, i està previst reduir-ho novament a 750 a partir del 2009. Malgrat que en termes mediàtics la noticia pel què fa a l’Estat espanyol ha estat el fet que mantenim els 54 escons (4 més dels que es concedien al Tractat de Niça), per a mi hi ha un altre aspecte una mica més de principis del qual caldria, com a mínim, parlar-ne amb una certa claredat. Es tracta del fet que per assignar escons per a cada Estat membre es té en compte el nombre total de persones residents en aquell país, enlloc de les persones que en tenen la ciutadania. El problema, però, és que en molts casos trobem països amb molta gent resident que serà comptada per donar més escons a aquell país però que, en no tenir el dret a vot (cas, per exemple, de la població immigrada a l’Estat espanyol, o de la comunitat russa a Letònia) no podran votar ni ser elegides en aquests comicis. Per altra banda,  (segueix…)

tampoc la proposta de Tractat constitucional ni l’actualment en discussió Tractat de Reforma preveuen que el principi de ciutadania europea es basi en la condició de resident sinó que ho fan en la de ciutadania d’un Estat membre. Tot plegat suposa una important contradicció a l’hora d’afrontar un aspecte tan fonamental per al procés de construcció europea com és que aquesta s’ha de basar en la garantia que els drets més fonamentals seran respectats i promoguts. Per altra banda el Consell Executiu del Partit Verd Europeu ens vàrem reunir aquest cap de setmana a Viena, i des d’ahir el Grup Verds/ALE ens trobem a Praga on hem organitzat unes jornades d’estudi. Tant a Viena com a Praga el debat de fons és precisament en relació a les perspectives que tindrà per les formacions polítiques europees aquestes modificacions en els Tractats de cara, entre d’altres, a les properes eleccions europees. 

Així mateix, un dels temes també centrals a tractar serà l’etern debat en relació a com és que, malgrat que en un moment en què els temes ambientals es troben cada cop més presents en l’agenda política (el Premi Nobel de la Pau per a Al Gore n’és només una mostra), els Partits Verds, amb les diferents vessants i formes que solen prendre, sembla que tenen certes dificultats per tal de consolidar un projecte prou sòlid per tal de poder influir més del que ja ho fan en l’el.laboració de polítiques nacionals, europees i mundials.

Dit d’una altra manera, en un moment de manifesta ‘urgència ecològica’, reconeguda per part de tothm, no sembla en canvi que els els partits verds, almenys els de tall més clàssic, aconsegueixin capitalitzar electoralment aquesta situció. Per què? Aquí a Praga miraré, si més no, de comprendre què passa, i, si és possible, de treure’n alguns respostes. 

Foto: AL Gore. Font: Paul Sakuma/Associated Press