Vents de molta ultradreta i poca esquerra al futur Parlament Europeu
Vents de molta ultradreta i poca esquerra al futur Parlament Europeu (de Raül Romeva, per a Crònica.cat)
Primer: Els partits d’extrema dreta europeus treballen per tal de coordinar les seves activitats i ampliar el seu grup parlamentari (Unió per a una Europa de les , UEN) a l’Eurocambra el qual ja és actualment, amb 44 membres, el quart grup de l’hemicicle. El Grup Verds/ALE en tenim 43 i la GUE 41. Fa pocs dies alguns dels principals partits d’extrema dreta europeus es van reunir a Viena, a invitació del populista Partit de la Llibertat Austríaca (FPÖ) per tal de discutir la seva adhesió a la UEN. A la reunió hi van participar, entre d’altres, representants del Front Nacional Francès, dels Vlaams Belang flamenc i del Partit del Poble danès. El FPÖ va obtenir el 17,5% dels vots a les legislatives del passat setembre i aposten clarament per convertir la UEN en el tercer grup de l’Eurocambra.
Segon: En la present legislatura ha estat una veritable odissea (i ha comportat un desplegament d’energia i esforços incommensurable) aconseguir guanyar certes qüestions relatives a drets fonamentals. La demagògia i el populisme en qüestions com les llibertats sexuals, els drets de les dones, el racisme, les minories o la immigració han estat un dels trets característics de moltes d’aquestes formacions d’ultradreta, només compensats per eventuals coalicions dels grups d’esquerres, de vegades amb el suport dels lliberaldemòcrates.
Conclusió: Tot plegat ens condueix cap a un preocupant escenari de bipartidisme europeu (quan els dos grans grups de la cambra -PPE amb 288 membres i PSE amb 217- es posen d’acord d’antuvi, la veritat és que deixen molt poc marge a la resta) amb una important tendència a fer de l’extrema dreta el factor desequilibrant. Si algú encara creu que les eleccions del 7 de juny són de segon ordre i que no afectaran en res la nostra vida quotidiana, li recomano repassar alguns dels debats i votacions que hem tingut al Parlament Europeu aquest darrers quatre anys i mig, i el convido a que pensi que seran les majories que surtin de les urnes el proper mes de juny les que determinaran el color i el to de les properes legislacions europees. D’eleccions superflues, per tant, res de res. Més val que ens posem les piles, o quan volguem reaccionar potser ja serà tard.
Foto: Volen Siderov, lider del Partit Búlgar radical ATTACK, Frank Vanhecke, President del partit d’extrema dreta Vlaams Belang, Heinz – Christian Strache, líder del partit d’extrema dreta austríac FPÖ, i el President del Front National Jean-Marie Le Pen en una reunió de principis de l’any passat. Font: Reuters
fe i valor, sr Romeva.
Doncs potser toca aprendre dels adversaris i fer el mateix. No seria hora de pactar una aliança amb els partits d’esquerres: ALE, Verds i Esquerra europea. Entre altres coses això ajudaria a la confecció de llistes a nivell nacional i a simplificar els pactes post-electorals. Parlo de que si som realistes ara ja compartim grup al congrés.
Votarem. Jo, si més no, no perquè disposi de moltes raons a favor, sinó, bàsicament, perquè votar és part intrínseca de la democràcia formal, que només és això, formal, però que, si desapareixen, al darrere desapareixeran totes les altres que hi hagi o hu pugui haver.
Ara, d’entusiasme cap. Europa recula, a marxes forçades. En tots els camps. I això que mai ha arribat a ser res de l’altre món, més aviat al contrari. Votar exigeix avui una forta dosi de voluntarisme. I em temo que, cara al futur, caldria començar a pensar en la possibilitat de trobar-nos (nosaltres, Europa, les seves institucions…) en la situació d’haver-nos de desenganxar d’un procés que comportés una caiguda accelerada cap al centralisme, estatalisme, economicisme ras i curt i regressió democràtica.
N’hi ha molts senyals fa temps, i creixen.
Salut.