Road to Cophenague IX. Clima: comencem per casa
Seguint amb la sèrie d’apunts que estic dedicant a la propera Cimera de Cophenague sobre el clima, adjunto avui un text que he publicat al diari elcetrònic Crònica.cat.
Clima: comencem per casa, de Raül Romeva (per a Crònica.cat)
A les portes de la Cimera més important sobre el Clima, la de Cophenague, delproper mes de desembre, i després d’un any de negociacions difícils, el Consell, el Parlament Europeu i la Presidència Sueca han arribat a un acord polític aquesta setmana en relació a la Directiva sobre eficiència energètica dels edificis. L’acord definitiu, en termes legals, es preveu per a principis de 2010.
Personalment em complau que la UE hagi establert les bases per a definir els edificis del futur. Tanmateix, lamento que al mateix temps hagin (hàgim) perdut l’oportunitat de resoldre, també, els problemes dels edificis existents, estimulant-ne la reforma en un sentit més ecològic.
Entre d’altres mesures, em complau que s’hagi acceptat com a base de la discussió el principi que hem impulsat des dels Verds: ‘edificis quasi zero-energètics’.
Les noves Regles es començaran a aplicar el 31 de desembre de 2018, per als edificis públics, i a partir del 2020, els edificis nous hauran de comptar amb un consum energètic proper a zero, per la qual cosa es promourà l’ús de les últimes tecnologies de construcció i aïllament, provinent l’energia necessària, que haurà de ser mínima, de fonts solar i de generació de biomassa. Tot plegat apunta cap a una revolució verda al llarg de tota la cadena de construcció, des d’arquitectes a empreses de construcció, i per a cada edifici nou, des d’una casa privada a centre comercial.
No obstant, aquesta norma no implica la renovació dels edificis existents, responsables globalment d’un 40% de tot el consum energètic en la UE. De fet, a proposta dels Verds, el Parlament Europeu havia reclamat un programa de renovació d’edificis de la UE que fós ambiciós i que permetés convertir estructures ineficaces en edificis de molt baix consum energètic. Això hauria comportat posar a disposició fons específics del pressupost de UE destinats a promoure crèdits barats per a renovació d’estructures.
Novament ha estat l’oposició d’alguns Estats Membre, en aquest cas els recentment incorporats, els qui han bloquejat aquesta iniciativa en el si del Consell. No obstant, el mal principal és previ, i respon a la incapacitat del President Barroso per assignar un sol Euro en la promoció d’una major eficiència dels edificis en l’anomenat paquet de recuperació de la crisis econòmico-financera.
La UE ha fallat clamorosament, per tant, a l’hora de promoure una activitat que hauria comportat la creació de milions de llocs de treball, reduir la dependència energètica que tenim la UE en relació a altres països, i fer front al canvi climàtic.
Si aquestes negociacions haguessin acabat amb un pla d’acció molt més ambiciós, tot plegat hauria facilitat que la UE es trobés en una millor situació per tal de respondre als grans reptes energétics actuals. Donat que un 36% de les emissions de CO2 de la UE provenen de l’actual ineficència dels edificis, incloure les actuals estructures en l’acord final hauria resultat clau per tal de fer augmentar l’actual compromís de la UE de reduir les emissions de CO2 d’un 20% a un 30% per al 2020, tal i com reclamem des dels Verds.
Un cop més, la solució era a l’abast. Llàstima que l’hàgim desaprofitat de manera tan lamentable.
Font: Parlament Europeu