Road to Copenhague I: Dossier Vanguardia sobre el Canvi Climàtic
De 7 al 18 de desembre es celebrarà a Cophenague una Cimera de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, Cimera de la qual s’espera, ni més ni menys, un Acord que substitueixi el Protocol de Kioto i que estableixi els mecanismes internacionals de cooperació en la lluita contra el canvi climàtic, incloent països industrialitzats i en víes de desenvolupament.
Des d’ara fins llavors és molt important que tinguem clar què ens hi jugem de manera cel.lectiva, però també en quant a país, en aquest assumpte.
Sembla que ja tothom accepta que l’increment de diòxid de carboni en l’atmòsfera que venim enregistrant des dels anys 50 es deu a l’acció humana, tal i com certifica l’anàlisi d’isòtops, entre d’altres proves, per això acostumem a parlar de l’escalfament Climàtic Antropogènic.
En les seves previsions més pessimistes el Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC), disposem d’un marge d’increment de la temperatura d’entre 3 i 7 graus respecte el nivell de l’era preindustrial (1880), i en les estimacions més optimistes d’entre 2 i 3 graus (IPCC, 2007). No obstant, per sobre d’un increment de 2 graus tindrem enormes problemes. L’objectiu ha de ser, doncs, no superar els 2 graus, no per anar bé, sinó per no abocar-nos directament al desastre, per què bé bé, ja fa temps que sabem que no hi anirem en qualsevol cas.
La Vanguardia Dossiers ha fet un excel.lent exercici de divulgació del tema i de la preparació de la Cimera de Copenaghue. Especialment il.lustrativa és la lectura de l’article de Miquel Muñoz Cabré, Investigador del Centre Pardee per a l’Estudi del Futur, sobre el procés negociador i el marc de la Cimera.
Des d’ara fins llavors aniré fent un seguit de comentaris en aquest blog en relació al camí cap a Copenaghue. I és que ens acostem a l’Hora H, aquella en la que haurem de decidir si volem garantir un futur per a la Humanitat, o simplement llencem la tovallola i la condemnem definitivament.
La decisió, però, la prendran aquelles i aquells que hem escollit per governar-nos, per això serveixen, també, les eleccions. Per decidir qui, i com, ens treu d’aquest sotrac. Coses de la Democràcia.
PS: Avui es publica a El País el rànquing de les grans ciutats en termes d’emissions. Barcelona en surt prou ben parada (veure Barcelona saca nota en el examen del carbono) , si més no comparada amb d’altres grans ciutats com Bangkok, Ciutat del Cap, Denver, Ginebra Los Ángeles, Nova York, Praga, Toronto,… Bé per l’Imma Mayol i el seu equip.