Raül Romeva i Rueda

Aquest matí ha comparegut davant del Grup Verds/ALE el candidat a presidir el Parlament Europeu del PPE, l’antic Primer Ministre Polonès, Jerzy Buzek. Ens ha presentat el seu ‘programa’ i, com no, sabent que parlava als Verds, s’ha centrat en el canvi climàtic. He tingut ocasió d’obrir el torn de preguntes i he demanat al candidat què pensava fer per promoure la igualtat d’oportunitats entre dones i homes en el Parlament Europeu, i com pensava respondre als nombrosos casos d’homofòbia que es donen arreu de la UE, i fora. Val a dir que en tant que diputat ha estat un dels qui, sense ser dels més extremistes, s’ha posicionat reiteradament en el sector més reaccionari en ambdues qüestions. De fet, la seva resposta a la primera qüestió ha estat: ‘no veig on és el problema en quant a drets de les dones. A casa meva, si una dona volia estudiar, sempre ho ha pogut fer’. En quant als drets LGBT, s’ha limitat a demanar el ‘respecte per a la sobirania dels Estats en aquesta mena d’afers’. No és cap secret que, aplicant precisament la seva sobirania, Polònia ha estat, de llarg, un dels països de la UE on més actes homòfobs s’han produit darrerament, també des d’institucions governamentals i municipals. Preguntat també per com veia l’ús del català o altres llengües avui no ‘oficials’ en el si del Parlament, ha reiterat el ja típic (i fals): ‘és massa complexe i car’. El cas és, però, que segons l’acord a què van arribar ahir els dos grans grups de l’Eurocambra, el PPE i Socialistes (Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates –  APSD -, antic PSE), és més que probable que en la votació que tindrem la setmana vinent a Estrasburg, Buzek compti amb la majoria suficient per esdevenir el següent president del Parlament Europeu, en substitució de l’actual, també PPE, Hans Gert Pöettering, durant la primera meitat del nou mandat (és a dir fins desembre de 2011). L’acord comporta també que la segona meitat (gener 2012 fins juliol 2014) el president seria socialista, probablement, l’alemany Martin Schultz, tot i que no ha presentat formalment la seva candidatura. La pregunta és fins a quin punt aquest acord implicaria també el suport dels Socialistes a la candidatura de Durao Barroso per a presidir la Comissió, votació que havíem de fer al Parlamnet Europeu la setmana vinent però que ha estat posposada fins el proper setembre, com a mínim. Sigui com sigui, el canvi d’actitud de Schultz respecte el candidat portuguès, del qual era un afèrrim crític durant la campanya, i que ara no veu tan malament, es fa sospitós.

Per part meva, la setmana vinent donaré el meu vot a una altra candidatura, radicalment oposada a la de Buzek, com és la de la diputada sueca de la GUE, Eva Britt Svenson, amb qui he treballat durant molt de temps colze a colze en favor dels drets de les dones (els dos hem estat vicepresidents de la Comissió de Drets de les Dones), entre d’altres molts temes, i qui ha defensat l’ús al Parlament Europeu de totes les llengües oficials en un Estat membre (cosa que inclou el català, és clar) i ha demanat acabar amb l’absurditat econòmica, ecològica i política que suposa tenir dues seus (Brussel.les i Estrasburg). Jo ho tinc clar, entre en Jerzy i l’Eva, em quedo, de llarg, amb l’Eva. El problema és que la gent va decidir, el passat 5-6-i 7 de juny, que les majories electorals es decantessin cap a lla dreta més ‘paternalista, reaccionària i curta de vista’, tal i com la describia avui una amiga intèrpret del Parlament Europeu.

Foto: El candidat del PPE per a presidir el Parlament Europeu, Buzek.