Nova web de l’Oficina a Barcelona del Parlament Europeu, també en català: si és necessari, i es vol, llavors és possible
Ahir vàrem presentar la nova pàgina web del Parlament Europeu de la seva representació a Barcelona (veure la noticia de Vilaweb). En la presentació vaig argumentar dues coses. Primer, el reconeixement a la gent de l’Oficina de Barcelona i a l’equip tècnic que l’ha fet possible, a la vegada que vaig destacar que la importància de comptar amb una web d’aquestes característiques rau no només en el fet que serveixi per informar de què és i què la institució, sinó que també ha de permetre conèixer la diversitat de propostes polítiques i de projectes que representem els diferents grups dins de la Càmera (només així la gent tindrà elements de judici en el moment de votar a les eleccions de 2009 i serà conscient de com és d’important discriminar i escollir entre les diferents propostes, i per tant de votar per una o altra). I segon, amb aquesta iniciativa es posa de manifest que, quan una cosa és necessària, i es vol realment dur-la a terme, es pot fer. Em refereixo al fet que sigui en català (compte, ho és la de l’oficina de Barcelona, no l’oficial, encara, malgrat que algunes i alguns MEPs fa temps que ho reclamem). Fa temps que hi ha una demanda social (només cal recordar la mobilització cibernètica provocada per Miquel Català) i institucional que reclama que el català sigui una llengua reconeguda amb total normalitat a les institucions europees, i és realment absurd i incomprensible que a aquestes alçades encara estiguem ancorats en un model caduc segons el qual només poden ser llengües oficials a escala europea aquelles que ho són de tot un estat membre. I vull recordar que el fet que es posin tantes dificultats a la normalitat del català en, per exemple, el Parlament Europeu, fa que molta gent caigui en el desencís i en la desafecció cap a Europa. Per això (segueix…)
vull també recordar que les eleccions serviran, entre d’altres coses, per manifestar de manera activa la preferència per una opció o una altra, i que una baixa participació a Catalunya suposarà un nou suport implícit a aquells que segueixen obstruint la normalitat de l’ús del català, també, al Parlament Europeu. No és el moment de caure per tant en la passivitat i la indiferència, ans al contrari, és el moment de mobilitzar-nos per tal d’enviar un missatge ben clar a Europa: volem ser europeus i europees, i volem ser-ho essent reconeguts en la nostra especificitat cultural, nacional i lingüística. En altres paraules, la UE només tindrà futur si d’una vegada per totes fa certa la seva suposada voluntat de ser ‘Unida en la diversitat’ i si l’objecte d’aquesta diversitat no rau en la voluntat dels Estats, necessàriament, sinó en la dels pobles.
Font foto: Oficina Parlament Europeu a Barcelona
Tens tota la raó, si no és així,que els pobles hi tenen alguna cosa a dir,aquesta UE dels estats deixa d’ interessar a molta gent.
Fixa’ t cap on va derivant el cas Bolonya.
Per mi el credit de la UE no va més enllà d’ aquestes eleccions.
Els partits anomenats desafortunadament “nacionalistes” tenen absolutament abandonat un fòrum com el Comité de les Regions, on podrien treballar i influir en llur transformació estructural i en les seves funcions passant a que fos una mena de Senat europeu amb significació territorial i institucional i treballant perque les ciutats estessin amb un altre àmbit per exemple.