Misteris de la física europea
La Comissió d’Afers Constitucionals del Parlament Europeu va adoptar ahir l’informe Duff que recull les propostes de reforma de la legislació comunitària relativa a les eleccions europees (les properes seran al 2014). En aquest vincle hi trobareu una entrevista amb el ponent i els diversos documents objecte de debat.
Entre les propostes a destacar hi ha la inclusió de llistes transnacionals. Me’n declaro clarament partidari.
Si en el proper ple, el del 9-12 de maig, es repeteix la majoria que hi va haver a la Comissió d’Afers Constitucionals, haurem fet un pas més (per bé que malauradament petit, com tots els que s’acostumen a fer a Europa) en favor de l’europeïsme.
Comptar amb llistes transnacionals per a les eleccions europees permetrà que els ciutadans i ciutadanes de la UE puguem votar, per primera vegada, en clau europea, i no exclusivament estatal.
Històricament els Verds hem estat sinó els únics, sí dels pocs que hem procurat fer campanyes en clau europea, defugint determinats debats estatals, i mirant de construir un discurs i una pràctica transfronterera. Jo mateix, quan era candidat, vaig participar en diversos actes a d’altres països, i la nostra vocació ha estat sempre plantejar els missatges en clau europea.
He de dir, però, que això comporta haver d’assumir també riscos a l’hora de trobar espai mediàtic, ja que fora dels debats en clau estrictament estatal o nacional, o de l’interès per fer-se ressò de determinats escàndols (elevant massa sovint fets anecdòtics i excepcionals a la dimensió de categoria), poc espai queda per a afrontar un veritable debat europeu.
Per exemple, quan parlo de coses que afecten, només, als 7 milions de catalans/es (o als 40 de l’Estat, quan és el cas), l’interès és un, mentre que quan parlo de coses que, a més d’aquests 7 milions afecta, també, a la resta d’europeus (fins a 500 milions), llavors l’interès disminueix de manera preocupantment exponencial.
Són coses de la física europea.
Ho lamento? Sí, esclar, dir altra cosa seria mentir. Però per altra banda la meva obligació és mirar perquè passa això, buscar i trobar quina part de responsabilitat hi tinc en tant que representant electe, i fer tot el possible per modificar aquesta tendència. Per exemple, a través d’aquesta bitàcola intento pal.liar una mica aquest dèficit euroinformatiu, en la mesura de les meves possibilitats.
La proposta votada ahir en Comissió AFCO, i que espero que ratifiqui el ple d’ací a unes setmanes, permetrà corregir, ni que sigui parcialment, aquesta llei física tan peculiar ja que, entre d’altres coses, cada votant podrà escollir els representants de cada estat (segons la fórmula electoral determinada per aquest) a més de 25 membres més que sortiran d’una llista.
Això enfortirà el caràcter europeu de les eleccions europees i representarà un pas important cap a una Europadels ciutadans i ciutadanes. A més ‘contribuirà, com la iniciativa dels ciutadans, a fer la UE una mica més democràtica, i a la vegada a que tinguem més democràcia europea’, com deia ahir en Dani Cohn-Bendit.
I és que per a la física europea, totes dues coses són necessàries.
Font foto: Europarl